Amb el dinar a taula

PARE taula com sempre. / Dibuixe la geometria constant / de la mancança. // Espere la vostra presència subtil, / que hi arriba quan la invoque / amb la veu escanyada / del meus ulls rogallosos, / secs, polsosos, com un erm / eixorc, persistent, crònic. // El temps mut que curulla / els vostres plats, els vostres gots, / mormola com un degotim / de nàusea, d'angoixa vescosa, / la vostra imatge esvanida, esventrada, / absurda, surant en la placidesa / de les aigües entaulades, / com un espill terrós, / al racó del vell sequer abandonat. // M’escudelle mentre els vostres plats / de fit a fit em contemplen culpable, / miserable, per haver-vos deshabitat / quan la fúria del monstre us arrossegava / cap als fondals de la nit. // Avui no tinc gana, m’ofega el plany. / Plore. M’ofega el plor / com sempre, des de fa un any, quan pare taula.

[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]

Res

RES / Les esquerdes de la nit callen l'abís / del confús infinit / indesxifrable. //

Res. / Només les alimares / de la fauna famolenca / m'emmirallen. //

Res. / Absent en les hores / fredes de l'absència / en secretes pantomimes. //

Res. / En la fam / que tenalla els budells / com un caliu 

roent. //

Res. / En l'espera delerosa / de la batussa amorfa / que supura el sentit. //

Res. / Amagat al cau / com un verm pudent / foragitat del 

dia. //

Res.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

Poema pla

AQUESTA és la raó del temps / que t’acosta la nostàlgia, / i aquesta és la raó del no temps / que et projecta en la nostàlgia: / “...el plaer és plaer perquè ho fou, / el dolor és dolor perquè ho serà, ...” * / Quan ho descobriràs / l’estupor del passat i del futur niarà en tu / i et malcoraràs de les hores, / hieràtiques i idèntiques, / que com les ones de l’estany / retornen impassibles, / fins que la tronadora maltempsada tempestosa de l’estiu / ho malmesa tot, / i ja no sents / les seues agulles recosint-te. / I hages d’abandonar-me, perquè calle.

* Versió feta pel POEMA PLA sobre unes línies de Watt, de Samuel Beckett (trad. castellana de José Fco. Fernández. Ed. Cátedra. Madrid, 2023. Pàg. 281).

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

La casa del poema

LA meua llar ets tu, sí em lliges. /

L'indret secret i càlid que em pensa, /

La teua intel·ligència que busca /

La sorpresa inaudita de saber-s'hi. //

La meua llar ets tu, si somiem junts; /

Jo callant en lletra màgica, /

Tu dient amb mots alats /

Els meravellosos indrets que transitem. //

La meua llar ets tu pertot arreu: /

Barrancs i gorgs, espadats i cingles, /

Com els braus coloms salvatges /

Que exploren els xaragalls. //

La meua llar ets tu, nit i dia, /

Com les oronetes que enjoien l'abril, /

El pit-roig bonhomiós i fragilíssim /

O el terrible esparver que tot ho guaita. //

La meua llar ets tu, amic meu, /

Que vens a mi perquè existisca. //

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]