Vicent Andrés Estellés

la pols del camí [fragment]

SEMPRE
ens
queda
l’esperança.
Sempre ens queda l’esperança.
Si
posàvem
el
pitxer
sota
l’aixeta,
escoltàvem,
gota
a
gota,
per
la
nit,
com
s’omplia
d’aguiletes
d’esperança,
els
estalvis
del
coratge.
Si
esmorzàvem
l’esperança
per
la
nit
ens menjàvem l’esperança recalfada.
Si de banda de migdia ens sobrava alguna engruna
d’esperança…
L’esperança,
cosa
bona!
L’esperança
cada
dia.
És
monòton
el menú.
Què
hem
de
fer-li
flla meua?
L’esperança
no ha de pendre’s en dejú,
car
suscita
la
colitis
prestament.
Cal menjar primerament alguna cosa.
Cal
menjar,
per
més
que
siga
un
mos
de
pa.
¿I què menys que un mos de pa?