[Calen dies...]

CALEN dies de forestal origen,

codis d’activació d’unes pulsions

terràries, carnals, verdes, no gens lògiques

alhora de fer els càlculs de rutines

o resseguir les restes d’emocions

primàries que no viuran en les cròniques.

Abans, tot era sentir. Ara, recordar:

S’obren mons i, en les fondàries

més pregones dels records,

olors verges, planetàries,

fan rotllana amb els dolors,

canten gojos i victòries

sembren glòries assuavits

i permeten que en les boires

que romanen en els dits

trobem noms i nits i bèsties,

crits d’amor i fluorescències,

l’enyorança d’un cert temps:

tot allò que ja no hi és,

però que hi és, no obstant.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

Tràiler

A L’úbula,

entre la voluntat i els mots

que s’han callat,

arrelen de vegades cossos estranys,

desitjos volàtils que ensopeguen

amb allò que encara no és:

la imatge recurrent

d’una casa aigües fora.

Com si comprimís amb una premsa

tot d'anhels borbollants

-la vida en desenvolupament-

i s'escolessin rajolins

d’allò que pugna per dir

soc,

s'omplen de fórmules els conductes vitals

i a la recambra s'ordenen

tensions a punt de percutir.

Algú pensa en algun lloc

allò de la calma

abans de la tempesta.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

Al tardet, la boga

El temps mai no mira enrere

sent l'infinit del dolor a la pell

Sílvia Fito

aLLò de l’hora caduca l’hora despull

l’ombra que camina

cap a un ventre aprimat pel sol

la tardor cau a plom contra el reflex de l’aigua

quatre silencis encadenats

s’ajunten per dir hola a l’hora del mosquit

la representació avança les lleixes muden

la fusta per una estètica més cool

s’obre la terra per una unglada d’aire

la clivella ardent

supura fang

els llavis tots tallats

i el rosa del caragol

[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]