Vicent Andrés Estellés

[El que fou tabaler...]

El que fou tabaler i ara agranava
amb la granera d'excessiva palma,
tots els carrers amb clara displicència,
taral·lejava mentre treballava

fragments famosos de sarsueles òptimes
que li acudien a la ment i als llavis
amb signes tals com d'inspiració;
i de vegades, mentre li acudia

o li creixia el vell record d'un altre,
improvisava redoblets amables,
amb la granera colpejant el sòl,

i era aleshores genuí i indígena,
i s'esperava, entre uns asfalsos, rèptil,
una dolçaina sinuosa, indòmita.