[Trencava...]

TRENCAVA aquell silenci tanta pluja.

A qui li agrada de callar, dormint?

Calladament la vida es remullava.

La torrentada va baixar a ca nostra.

La por surava i era anomalia.

Hi havia una cadira i s’ofegava.

Semblava i hi va ser la mort d’algú.

Fantasma de cadira enamorada

de la por a una inundació que mata.

El somni esdevingué només martiri.

La lluna contra el sol bevia ofec.

Després de la tempesta fou difícil

recomençar, perquè tot s’ensorrava.

I l’esperança no avisava el cor,

que bategava amb desesper a l’alba.

Va ser tornar a la nova vida un geni

que, canviant, amb art i pau guanyà

la maltempsada on la cadira en perd

naturalesa de persona humana,

i, a canvi, tu, i potser jo, no hi som.

[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]

L'hi escrius

COMENÇ a escriure pel final dels mots.

No hi veig, descrec, no puc anar endavant.

Devora i dins de tu ja m'he quedat.

I, equivocat, no hauré sabut ni moure'm.

La preferència del món que atrapa,

com sentiment de núvol vola i plou.

Miracle lliure contra goig esclau.

Pretendre la quimera i que m'estimis,

arreu i enmig i a frec de soledat.

Del sol, la fosca i la tempesta i l'art.

O, amablement, les abraçades vesses;

i les besades són endins, al fons,

gratant amb ungles sediments i líquids:

la demostració indemostrable

d'aquesta vida que perdura amb sort.

I amb hores ignorades de treball,

que cansa, i, tanmateix, l'hi escrius: finar.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

Quan endarrere és endavant i a l'inrevés

DE vore i de mirar quan caminàvem.

Erràtics i perduts els dies que eren.

Anónims i novells els que vindran.

Tot és memòria i endevinança:

si tornes endarrere, fuges molt;

si inventes vides que no foren, mors.

El joc és bo i que sigui durador.

La part de l'alegria dura prou.

I l'entusiasme de la nit s'enlaira,

desclou i treu del somni alguns secrets:

on va l'amor si a penes gesticula

com un cos que sap ballar i que ens estima?

Resposta de bellesa és la pregunta.

Demà, i ja ens veurem, resistirem!

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

La casa del poeta

CASA d'estiu,

vent de llevant porta la mar.

S'apropa i és d'arena el nostre niu:

de ser hem passat a estar,

i aquest paisatge busca l'ombra on jeure,

i molt tranquil·lament que venga amor,

si tornen records, hauran d'oblidar-se,

aquí és on estimar-te i que m'estimis:

casa d'estiu.

Casa d'hivern,

a la muntanya i prop de la llar.

Anam perduts i això és la soledat,

quan tot canvia i tu no ets jo per res,

l'estar de veritat, que sigui ser,

el fred i no estimar, l'escalf del foc,

la casa del poema on estimar-nos,

tant de silenci ja no val i ho saps:

casa d'hivern.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

[Jo t'acompanyaria...]

JO t'acompanyaria i tu la lluna

me la faries veure aquí al costat.

Realitat i somni són rescat

quan tu ets desert i em perdo dalt la duna.

La nit confonc amb llum de dia i una

butxaca buida amaga aquest penjat

que sap que tu mastegues codonyat,

alhora que te'n vas i dus fortuna

vers zones de la cabellera bruna,

pel festival de música dels ulls,

com vent marí que amb peixos salta esculls

i es dirigeix a l'oceà i s'esgruna.

Pilar, Pilar, vas ser el primer amor,

i els versos lliures rimen, bell favor.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]