RIBES, BARTOMEU
Embedded Files
Bibliografia
Bibliografia
Poesia.
Vint-i-cinc poemes illencs, Institut d'Estudis Eivissencs, Eivissa, 1980
Agrupament de la peresa, Res Pública Edicions, Eivissa, 2001
Temps, pintura mental, Fundació “Sa Nostra” - El Turó, 2002
Letàrgic, Editorial Mediterrània, 2004
Llengua mortal, Fundació “Sa Nostra” - El Turó, 2005
Fugida en groc, Fundació “Sa Nostra” - Veus de paper, 2005
Línia de flotació, Viena Edicions, 2007
Recomençaments, Edicions Can Sifre, 2008
Bellumes, Edicions Can Sifre, 2010
Conhort i malanança per al diluït recipient del llamp, Edicions Aïllades, 2012
Els avisos, Arola Editors, 2015
Les incapacitats [Proposta d'argument], Arola Editors, 2018
Priap a l'illa en blanc, Edicions Aïllades, 2020
Impromptus, Finis Africae, 2020
Antologia poètica
Antologia poètica
Del poemari Vint-i-cinc poemes illencs, Institut d'Estudis Eivissencs, Eivissa, 1980:
Del poemari Vint-i-cinc poemes illencs, Institut d'Estudis Eivissencs, Eivissa, 1980:
Bodegó
Bodegó
Un miol de gat cec
s'ha bellugat dins l'estança.
Préssecs i taronges,
alfàbies i gots de vi,
tovalles i escloves d'amor.
Un traçat d'ombres mortes
ha forcejat amb les gàbies.
De sobte, el fox-terrier
de la veina ha glepat
sense pensar en l'artista.
Del poemari Agrupament de la peresa, Res Pública Edicions, Eivissa, 2001:
Del poemari Agrupament de la peresa, Res Pública Edicions, Eivissa, 2001:
La tarda rompuda
La tarda rompuda
La tarda s'ha romput. La nostra mare,
amb vidres de por. De dolor, contagi.
Que vingui, repel·lent, el cos. Que vagi.
O, mort, que torni, pel camí, el pare.
La doble forma silenciosa, cos
hermètic: amb el vent, silueta a l'ombra.
Perdut, el temps: temps derrotat d'escombra.
Són símbols, tot. Tot és combat. Tot: mos.
El zero, juntament amb el blau fosc.
La repetició. La malaltissa
cadena dels colors menuts. El bosc
que tu em vas ensenyar, veu fonedissa
i un xic cruel, entre licors de dol.
Obert, el món del plor, teu és, i fa sol.
Del poemari Temps, pintura mental, Fundació “Sa Nostra”-El Turó, 2002:
Del poemari Temps, pintura mental, Fundació “Sa Nostra”-El Turó, 2002:
L'esforç de l'invisible (núm. 2)
L'esforç de l'invisible (núm. 2)
Jo guardava el dolor
a una banda dolenta
i sense cap bellesa.
Què hi fèiem, allí dins,
ell i jo? La peresa
no se'n va, però torna
molt de pressa, amb espants.
La soledat d'abans
s'apropa a la vida
d'ara, per ben mostrar
les invisibles hores
que es moren a un forat.
I, amb elles, sí, nosaltres
ens hem mort, sovint, molts
cops: moltes voltes morts.
Perquè l'esforç s'acaba
encomanant al buit
terrible del silenci.
I a la pastura freda
dels pensaments dispersos,
molt derrotats i tristos
a la ment general
del món que s'ha perdut,
de segur, ja per sempre.
Jo guardava el teu cos
i, abans del teu cos, vaig
trobar-me tan tot sol
que ni el dolor em va fer cap,
cap companyia.
Del poemari Letàrgic, Editorial Mediterrània, 2004:
Del poemari Letàrgic, Editorial Mediterrània, 2004:
Fang i corda
Fang i corda
Formal, patina, cercle, la finestra.
Em molesta, contumaç, el butxaquí.
No beuré vi, cap més matí. No dic sí.
Suposo, suposaré, notes esquives
del poema tantost escrit com difús.
Exposo la vergonya, tots els paràsits.
Caic des d'una realitat de nacre.
Península de la víctima, tros d'illa.
Donar la vida. Rebre l'ànima, amb pa.
Les lliçons. Les figures de la persona.
Les taques d'aigua. La transformació.
Aquesta mirada constant de la dona
castigada per somiar contra tot.
Sonorament, s'acabà el paradís.
La història era oblidar i perdre.
Horripilació. Haver de triar
que la persona ens regalés el cos.
L'haver d'un cos amb el qual te trobaré.
Repetiré, de nou, l'usurpació.
La màscara tràgica, còmica, pútrida.
Em mira. Mirarà, anterior, passada,
cap a mi, que ja no era. Cap al buit.
Em trobaré amb la fràgil sort delicada.
Amb el coll de fang, amb la corda a la mà.
Tot l'oblit, esguerrat, un polinomi.
La poesia desvesteix la metàfora.
Busca, del penjat, la poesia, l'arbre.
Del poemari Llengua mortal, Fundació “Sa Nostra” - El Turó, 2005:
Del poemari Llengua mortal, Fundació “Sa Nostra” - El Turó, 2005:
Les vores
Les vores
Les vores són la solitud, el pes de l'ombra.
Jardins davant les cases, totes les muntanyes
que pengen i retallen canemassos alts,
blavor de l'infinit sense recursos, arbres
que dormen la total quietud inamovible.
Camí, tu per on vas? Em persegueixes, flama?
Com fet de núvols, el pessic de l'esperança,
allò que sembla ser la veu, però és el crit.
Vindrà la llum i l'artifici de l'extracte,
la brasa del llampec, la missió que creu
en el missatge, la convulsió i l'amor.
D'aquest cartó de caixa groga, lluna plena.
Les cordes del migdia, quan s'estiren. Pobres
es rompen les riqueses de la nit als porxos.
Del poemari Fugida en groc, Fundació “Sa Nostra” - Veus de paper, Eivissa, 2005:
Del poemari Fugida en groc, Fundació “Sa Nostra” - Veus de paper, Eivissa, 2005:
Pura mort
Pura mort
El mes d'abril,
per crueltat,
mata els colors
a la paleta
d'un pintor pobre.
Món fantasmal,
una ombra es mou
pels carrers buits:
desapareix
sense deixar
cap rastre, cap,
d'aquesta pura
mort quasi nua
sense el bell art.
Del poemari Línia de flotació, Viena Edicions, 2007:
Del poemari Línia de flotació, Viena Edicions, 2007:
Amb el crit
Amb el crit
Tanta lentitud plena de silenci
i el premi de la finestra tancada.
El paradís de paper a la nit
i la plorada de pedra amb el dia.
Freda fuita, vernís fulminador!
No de dol, aferrat a tu, convex.
Tot és mentida amb fogositat groga.
T'esperaré, sense probable sort,
obscura devastació, germana.
Del poemari Recomençaments, Edicions Can Sifre, 2008:
Del poemari Recomençaments, Edicions Can Sifre, 2008:
Com llegir un poema
Com llegir un poema
Ets una persona amb ombra
i hi ha aigua plena de set
a la mar.
Sense terra,
els gerundis
extremats
dels raigs del sol,
sense grogor desesperant,
vessant dels versos.
Qui ets?
Ets una persona amb ombra.
Tu ets tu i llegeixes.
La mort se'n va pels mots cap a la vida,
quan torna.
Del poemari Bellumes, Edicions Can Sifre, 2010:
Del poemari Bellumes, Edicions Can Sifre, 2010:
Flors de cascall
Flors de cascall
La llum remulla dos ocells amb vi.
La música és el temps que passa prest.
Dormim? Sabem sentir, quan tot comença,
que la necessitat és el preludi?
La bacanal és el cos blanc de dona
en el moment de la pintura plena.
Matí, després la nit, més tard, silenci,
purificació de coses tristes.
De l'angle del dolor, naixença i mots.
Salut, desig, l'oblit no és veritat,
però conserva la mentida intacta.
Comprenc la por, l'amor, aquí davall.
Del poemari Conhort i malanança per al diluït recipient del llamp, Edicions Aïllades, 2012:
Del poemari Conhort i malanança per al diluït recipient del llamp, Edicions Aïllades, 2012:
Dedicatòria
Dedicatòria
Vull morir en pèlag d'amor.
Ramon Llull
A la secreta veu del somni.
A Margalida quan s'escapa
i descobreix el bosc de vidre,
la solitud que és agra i dolça,
el cementeri de les ones.
A la ceguesa que regressa
al pensament convuls que mira
els desperfectes cada vespre.
A la pantalla dels inicis.
A la topada que fa negres
els mots, els forats i el silenci.
A la sagrada forma blanca
que puja cap a un cim que brilla
com un solell ponent i nostre.
A la tremolor amb amarres
i al tros desprès dels alts rellotges
que marquen, últims, les hores,
les oportunitats, les vides
que se'ns escapen amb els llavis
que transporten el pobre pànic.
A la confusió sentida
dintre i fora, escampada amb ràbia,
com un satèl·lit de la gana,
al voltant de la santa pena.
A la fòrmula del crit fràgil
i a la sort dels animals dòcils.
A la negació dels àngels.
Al desig últim i impossible.
Del poemari Els avisos, Arola Editors, 2015:
Del poemari Els avisos, Arola Editors, 2015:
Paisatge amb Sant Cristòfol, de Joachim Patinir
Paisatge amb Sant Cristòfol, de Joachim Patinir
No ho havíem entès i ara ens sembla mentida
la claredat mental tantes voltes pintada
pels grans mestres ja morts. Observem la quietud
i la capacitat suggerent dels colors.
Utòpic i intranquil paisatge, algun miracle,
puresa perillosa, la bellesa creix.
Desmai sentimental, agredolça carícia.
Hem estat com els altres que ja ens han deixat
amb la pregunta sense contestar.
Del poemari Les incapacitats [Proposta d'argument], Arola Editors, 2018:
Del poemari Les incapacitats [Proposta d'argument], Arola Editors, 2018:
Els mots
Els mots
Els mots són parts del cos més vell del món.
La calç és un record del bosc ja mort.
A les estrelles de cartró jo hi visc
dins un forat comptable i lleig com pesta.
Què se n'ha fet de la bondat dels homes?
Insectes de la por? La malaltia,
com una rata blanca que ens enganya?
La terra és de la mar, o és llengua d'illa.
Girem per la confusa ment de Déu.
Volem escriure llibres dels millors,
i sols sabem capar el dolor d'amor
amb cops donats a l'impossible buit.
Un núvol gris és el futur equívoc,
la mescla de mentida i veritat.
És ara quan demà concordarà amb
te'n vas, men vaig, hem de marxar d'aquí.
Del poemari Priap a l'illa en blanc, Edicions Aïllades, 2020:
Del poemari Priap a l'illa en blanc, Edicions Aïllades, 2020:
A favor
A favor
El temps va remolcat durant la nit.
El temps fa guàrdia a la gàbia dels ocells.
El temps ens ha ensenyat a nedar a favor seu
i deixa al calendari aquells naufragis,
que no són nostres, però ho han de ser.
El temps controla l'alba i el sol post.
El temps, indiferent, s'escola sol
per un abisme de bellesa on pot
subdividir-se en bocinets petits
que comprarem, o no, a les rebaixes.
El temps, ferotge i cruel, és amic
inseparable, corc de l'ombra nostra
que s'arrossega per allí on anam.
El temps ets tu que t'has tornat com jo era.
Del poemari Impromptus, Finis Africae, 2020:
Del poemari Impromptus, Finis Africae, 2020:
A una fotografia retallada de Baudelaire
A una fotografia retallada de Baudelaire
Fa quatre anys jo era un altre
i ara no sé qui som.
El dubte és arrogància
i flors del mal malaltes,
arrencades d'un prat
mental que no existeix.
Si visc de les paraules,
per què no puc callar
i morir d'una vegada?
Soledat d'estimar-te
a mida que te'n vas
i augmentes el romanç,
deliris que m'assalten
com lladres de les ombres,
com sostres derrocats
dalt del desig que migra.
Fa quatre anys, i tu, quant
de temps fa que no saps
res de l'altre que jo era?
Poemes seus dins del projecte
Poemes seus dins del projecte
L'hi escrius
L'hi escrius
COMENÇ a escriure pel final dels mots.
No hi veig, descrec, no puc anar endavant.
Devora i dins de tu ja m'he quedat.
I, equivocat, no hauré sabut ni moure'm.
La preferència del món que atrapa,
com sentiment de núvol vola i plou.
Miracle lliure contra goig esclau.
Pretendre la quimera i que m'estimis,
arreu i enmig i a frec de soledat.
Del sol, la fosca i la tempesta i l'art.
O, amablement, les abraçades vesses;
i les besades són endins, al fons,
gratant amb ungles sediments i líquids:
la demostració indemostrable
d'aquesta vida que perdura amb sort.
I amb hores ignorades de treball,
que cansa, i, tanmateix, l'hi escrius: finar.
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
Quan endarrere és endavant i a l'inrevés
Quan endarrere és endavant i a l'inrevés
DE vore i de mirar quan caminàvem.
Erràtics i perduts els dies que eren.
Anónims i novells els que vindran.
Tot és memòria i endevinança:
si tornes endarrere, fuges molt;
si inventes vides que no foren, mors.
El joc és bo i que sigui durador.
La part de l'alegria dura prou.
I l'entusiasme de la nit s'enlaira,
desclou i treu del somni alguns secrets:
on va l'amor si a penes gesticula
com un cos que sap ballar i que ens estima?
Resposta de bellesa és la pregunta.
Demà, i ja ens veurem, resistirem!
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
La casa del poeta
La casa del poeta
CASA d'estiu,
vent de llevant porta la mar.
S'apropa i és d'arena el nostre niu:
de ser hem passat a estar,
i aquest paisatge busca l'ombra on jeure,
i molt tranquil·lament que venga amor,
si tornen records, hauran d'oblidar-se,
aquí és on estimar-te i que m'estimis:
casa d'estiu.
Casa d'hivern,
a la muntanya i prop de la llar.
Anam perduts i això és la soledat,
quan tot canvia i tu no ets jo per res,
l'estar de veritat, que sigui ser,
el fred i no estimar, l'escalf del foc,
la casa del poema on estimar-nos,
tant de silenci ja no val i ho saps:
casa d'hivern.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
[Jo t'acompanyaria...]
[Jo t'acompanyaria...]
JO t'acompanyaria i tu la lluna
me la faries veure aquí al costat.
Realitat i somni són rescat
quan tu ets desert i em perdo dalt la duna.
La nit confonc amb llum de dia i una
butxaca buida amaga aquest penjat
que sap que tu mastegues codonyat,
alhora que te'n vas i dus fortuna
vers zones de la cabellera bruna,
pel festival de música dels ulls,
com vent marí que amb peixos salta esculls
i es dirigeix a l'oceà i s'esgruna.
Pilar, Pilar, vas ser el primer amor,
i els versos lliures rimen, bell favor.
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]
Page updated
Google Sites
Report abuse