Estimada és la vida

ESTIMADA és la vida

si la mort arriba de seguida.

Aquesta no és tan dolenta

només està mal vista.

Si la mort posa taula,

aixeca’t de la cadira

i amaga’t dins l’olor de vida

que embauma el rebost tancat.

No et deixis seduir

per la foscor del dol.

Tasta el vi, mossega els llavis

que t’ofereixen la dolçor

de la mandarina, beu-te d’un glop

el licor de mel

que raja del pit

i estima la pell que més t’estima.

Cap demà el desig

no serà més viu i tendre.

Allarga els dits vers el cel

i acaricia la claror del migdia.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

[En el laberint...]

EN el laberint del record perdut

entre versos que el temps ha dividit,

lliçons del fracàs a l’aire, ferides

del passat, curades amb bon aire.

De fracàs en fracàs construeixes el camí

de tornada. La vida és com anar

per la voravia sense trepitjar les juntes

de les rajoles. Que les ferides

siguin memòria de les passes,

i les cicatrius, homenatge al tall esmolat

dels ganivets que llesquen pa.

Tot el passat cap dins un didal

i tot el demà, dins una copa de cristall.

Acomodar-se en els cercles concèntrics

és com transitar un record sense sortida,

com voler obrir, a cops de cap, una porta

a la paret. El vell que fou jove i el jove

que envellirà, edifiquen una torre de versos,

un poema per abastar el cim d’una felicitat

tan fràgil i fugaç com una bombolla d’aire.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[Existeix un lloc...]

EXISTEIX un lloc farcit de records,

on el temps s’escorre en la intimitat,

on sols qui jo convide encaixarà

i a les entranyes ningú em farà mal.

Tots els secrets en un sagrari,

la clau del qual ran del pit.

Vulnerable a les ungles del desig,

sagna el cor llàgrimes agitades.

A recer de les tempestes, atracat

on els vents no danyen les veles,

mai no solcarà la barca els oceans,

ni coneixerà la proa noves platges.

Cal deixar, doncs, a lloure el timó

i que el vent la porti on més li plagui,

car la fortuna proposa la troballa

i la voluntat d’haver guanya l’horitzó.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

[Soc d'una terreta...]

SOC d’una terreta amb un sol àrid,

plena de tarongers, al costat del Mediterrani,

d’Alacant a Castelló es parla un idioma mil·lenari,

la terra de la paella, tot un santuari.

Ens agermana l’ombra d’una soca

que ara té desfullades les branques.

La mar ajunta i separa les barques

i la paraula arrela a l’escletxa de la roca.

Sobre el mirall dels aiguamolls hi llisca

l’anguila, s’hi reflecteix la claror de la lluna,

talla la proa l’impossible miratge de l’univers.

L’hivern de l’horta es perfuma de tarongina.

S’estremeix l’oïda amb el tro de la fortuna.

Porten les sèquies les aigües vives d’un vers.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]