[Hauria volgut...]

HAURIA volgut córrer pel camp, robar

magranes o bresquilles i nadar

al riu amb els amics. Però ja

no en tenia cap, només quedava ell.

Els altres eren infants i corrien i saltaven,

I cantaven cada matí de camí a l'escola.

I quan veien que ell passava pel pont,

Tan lentament, encorbat, i tan vell

Mirant els núvols o una merla a l'horta,

Xiulaven, reien i l'aclaparaven.

Com podien pensar que ells també,

Un dia, anirien a l'altra banda del riu

On el silenci és torna espès?

Si no fora pel tendre zim-zam

D'un engronsador clavat en el record.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

[El niu...]

EL niu és al vol

El que l'arrel és a l'arbre

Un record que ens projecta

Cap a l'infinit

Els mots esdevenen tisores

Que retallen en el passat

L'aventura d'una vida

Plena d'incerteses

De passions i dolors

Que només sabrem entendre

Quan se'ns imposi l'enigma

Al final del camí

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[Enmig d'un bosc espès...]

ENMIG d’un bosc espès, de mots incendiats,

desats en la memòria que brilla cada vespre,

la casa del poeta espera sense pressa

l'instant del sacrifici, el moment de més joia:

L’arribada de l’Altre com un Jo estranger.

Escriure és morir a foc lent, en silenci,

renéixer de les cendres i cremar el passat.

I tu hi pots entrar. Accepta el cerfull,

que la teva presència sigui una nova flama.

Bufa sobre els mots i que es tornin guspires.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]