Com sorra humida

SI un dia la memòria ve i em crida,

em trobarà amb un somni en la partida,

amb el vent de llevant, com sorra humida.

I habitaré pels límits del record,

i baixaré al pou fosc de la membrança,

a aquest espai en què la malaurança

és un penell que m’assenyala el nord.

Com un aventurer, provaré sort

a recobrar un món que s’abalança

sense embuts cap al buit, en una dansa

eixelebrada i tosca com la mort.

Tots els records tenen la seua aroma,

una nit única, un to singular,

i cada escena em parla en un idioma

concret o fosc, costós de desxifrar.

Si un dia la memòria ve i em crida,

em trobarà amb un somni en la partida,

amb el vent de llevant, com sorra humida.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

No desitge cotis, però...

EVITE saber cotis, no se sap mai l’efecte

que em poden produir en el meu intel·lecte.

Potser causen ferides costoses de tancar,

uns danys irreparables. El naufragi en el mar.

El cert, el ver, l’autèntic, són un conjunt palpable

d’estímuls i embranzides que em diuen que soc viu;

per contra, el xiuxiueig, recel considerable,

titubeja i fluctua com les barques del riu.

El coti em condueix a l’absurd i a l’abstracte,

al secret de la nit, al buit sense esperança.

I em transmet una idea en un ordre inexacte

mentre faig equilibris al plat de la balança.

No em considere pur ni de lluny circumspecte,

ni mentider ni ingenu, ni tampoc un babau,

soc clar, legal i lliure, de la vida un esclau,

desconcertat i escèptic en qualsevol aspecte.

Per això no desitge ni cotis ni ficcions,

les coses són com són —avui fora, demà dins.

Però l’únic que em calma en certes ocasions

és, en cotis excitants, explorar-hi els confins.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

Flor de tendresa

CALMA i serenitat quan ella era a la llar.

I un sentiment de buit quan ara ja no hi és.

Tant havia viscut, que no eixia al carrer

per adquirir la força que li oferia un àmbit

de gestes quotidianes i de factibles lluites,

sinó que romania closa en el propi setge

com un gos arrupit o un mol·lusc sense closca.

Tancà totes les portes i, bo i fent-se un bolic,

es retirà capbaixa a les estances fosques

del dubte i la incertesa. I va ser aleshores

que va fer un somriure, aclucà les parpelles

i s’adormí per sempre. Adeu, flor de tendresa,

aquestes ratlles són un breu testimoniatge

del meu record de tu i de la meua estima.

Calma i serenitat quan ella era a la llar.

I un sentiment de buit quan ara ja no hi és.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

Otto

ENS has canviat la vida per complet.

La llum, l’has dut a la nostra existència.

No se sap quin deu ser el teu secret

per rellevar, per fi, tan llarga absència.

Revolucions, en joc, com un coet,

sempre que vens fent acte de presència.

Vas arribar de sobte, tot inquiet,

i ens ha marcat a foc la teua ardència.

Ara, després d’un temps d’aquesta empenta

considerem els béns que hem gaudit junts.

Un paradís de goig que es realimenta.

Han resultat moments i jorns fecunds

d’uns dies plens de vida corpulenta.

Com un cicló, com l’esfera d’uns punts.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

No entens

NO entens un borrall el perquè de la injustícia,

si és que hi ha injustícia que puga ser entesa.

Tic, tac, xiqueta, no et faré mal.

Tic, tac, acosta’t al meu costat.

A tot estirar, en pots traure un breu judici

de les nefastes i absurdes conseqüències.

Tic, tac, xiqueta, no et faré mal.

Tic, tac, acosta’t al meu costat.

No entens un borrall el perquè de la ignorància,

si és que hi ha ignorància que puga ser entesa.

Tic, tac, xiqueta, no et faré mal.

Tic, tac, acosta’t al meu costat.

T’infravaloren com a persona, amb minses

possibilitats de fer valer el que, de fet, vals.

Tic, tac, xiqueta, no et faré mal.

Tic, tac, acosta’t al meu costat.

I tu, dona rebel, et negues a participar en l’engranatge,

i no acceptes prendre-hi part ni ser-ne còmplice.

Tic, tac, xiqueta, no et faré mal.

Tic, tac, acosta’t al meu costat.

No entens un borrall el perquè de la violència,

si és que hi ha violència que puga ser entesa.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]

Falsari

S'apropava, el sentia

Tot en una ombra d'ell

Raquel Seron

HE desatès la llum en aquest hivern gèlid.

El fred em sobrepassa sobre tots els aspectes

considerats d’antuvi, possibles i impossibles.

S’apropava, el sentia. Tot en una ombra d’ell.

Me’n desdic del mot dit, com el cruel xarraire

que ensarrona la gent amb el seu discurs fals

i després fa l’agost amb uns bords beneficis

que ha rebut a balquena de les mans candoroses.

La llum és foc i el foc l’única avinentesa

de prosseguir viu entre les extenses glaceres

que m’embalben els músculs en aquest hivern gèlid.

[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]