De nit

eN el silenci de la nit la teua veu és font

―refresc del vianant―

una ombra de garrofer a l’estiu.

el vol de les parpelles m’emociona la pell

si m’arriben en la carn del somni.

no em cal tenir-te a prop

perquè dins meu una arrel em crema

i m’amares de saliva dolça.

els nostres cossos habiten l’absència

però recorden la ferocitat

de les carícies contingudes i els rebolcons encesos.

la claror fascinada de la lluna embolcalla

la rauxa impenitent del nostre incendi

en el combat del desig que malda per ser

es difícil oblidar les alenades finals,

mentre els cossos s’adormen d’ingravidesa.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

Remolí

COM l’emoció en el vol d’un ocell

—desconegut—

el blau de l’alba que ens mulla la cara de llum,

la fressa de les ones calmes d’una cala

o el cantusseig vespertí del bosc,

així m’arriba la tremolor davant teu.

talment et repasse els cabells amb els ulls,

la silueta que m’atrau i la pell fina,

i no em preguntes per què si mire els teus llavis

sent com si t’abrace i se’m fa dolça la saliva.

s’empara de mi un remolí de tendresa

i s’articula una pregària que demana

mans benèvoles i una llar acollidora.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

Silencis de llum

TRIAR l’ombra d’un arbre en el desert,

o navegar per horitzons diàfans

és habitar el silenci nutrici

d’una casa de parets invisibles.

creixen en les obagues oblidades

enriquidores escales de llum,

guaites infiltrats en els racons foscos

que veuen l’esclat del camí confús.

talaies de silencis solitaris

des d’on albirar clares alberedes.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

indret inèdit

ASSAJA el capvespre la pell de l’aigua

i el sol s’abeura en l’horitzó marí,

anuncia el cel nu un calfred d’estrelles

i els boscos branden la humitat al vent.

se sent la fresca als passadissos d’herba

d’escarpats carrers i codis en rogle

i una remor persistent de boquera

retalla en la nit el quiet silenci.

planeta còmplice de volantins,

de jocs entremaliats de xiquets,

àgora de vells amarats de verd.

trobar un lloc on descartar l’atzar,

on omplir de ventura el full en blanc,

tastar el foc de les coses humils.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

Ales negades

LA flor s’arrisca a les ratxes del vent

i tria el penya-segat de corona,

el lliri porta un huracà en la beina

que fa del camí un pedregar de monstres,

no amaga el mal darrere la màscara

i els pètals sagnen les plagues del món.

li alça murs contra la llum cada dia

i laberints d’ombres enverinades.

arribarà descalça en el viatge,

insatisfeta d’abraçar el buit

i amb ales de plom,

 negades al pou.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]