VALLS, JOSEP FERRAN

[Un món expectant...]

UN món expectant ens omple.

Un món expectant.

Un pseudònim d'ell mateix.

La pau fructifica pels racons

més obscurs de la guerra.

Cada estrella és la vida negra emplenant nit

com temple de la llum.

Morim perque no sabem

viure. Vivim temps prestat.

Les mans suades tripulen

senzillament obscenes

la nau del pervindre.

Eixes cases de camp, els masos, les torres, eixos habitatges

gaudeixen amb el possible visitant.

Pengen a l'agulla de l'oratge, cada colp més fredes, fantasmes de l'infinit.

I nosaltres pensem el caragol

de la vida que passa, deixant el rastre bavós.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

[Potser la lluna...]

POTSER la lluna siga plena d'amants,

enamorats sense trellat ni maletes,

que sortiren de la terra per a no tornar,

que de les estrelles no baixaren mai.

Futuribles, desafiant els fenòmens

atmosfèrics, s'emparellaren a la cua

d'un cometa. No sabien ben bé on anar.

On anar ni què fer. Immigració il·legal,

anomenen ara als novençans. Absents

de casa seva i que alunitzen, perduts

sense remei a la mar de la soledat.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[Al cau...]

AL cau, una melodia antiga s'escolta.

És el xiuxiueig dels somnis perduts.

L'ull esgotat del bou a la penombra.

Cançó de bressol per a gent major.

Himne dels humils, dels que tenen

per casa una caixa de sabates,

un molí d'aigua en runes o un pou

buit. O fan calça dintre d'eixe espill

espaiat que només dóna estàtica.

La musiqueta fa ressorgir la dolçor.

Una dolçor socarrada, mare d'aranyes,

però tèbia. Serena, com sempre.

Sobre el sostre, l'escletxa convida a Poe

per Nadal. Al vell mig de la xemeneia

llueix un cor, com ella, de pedra.

L'amor dur, rocós, habitualment esdevé

el més durador. La clau de ferro

entra justa però sempre perdura.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

[Una estranya simetria...]

UNA estranya simetria que ningú no ha enllestit.

Pronunciar "calor" no és el mateix que sentir-lo.

Les espardenyes de la dona s'han eixugat.

Per a ella, l'existència passa en un batec. Sempre

el mateix batec. Somniava la vida perfecta

mentre el seu marit moria assegut al brancal.

L'home llançava molletes de pa als pardalets.

Ja no hi han trins. Només resten entrepans de corbs.

I València és un retall de diari. Un món perdut.

El trenet de fusta torna a portar-la a la ciutat.

La calor no té amics, la segueix, adhuc li fa nosa.

Un passeig a la vesprada, quan la fam s'oblida.

Els racons de València s'agenollen quan sospira.

La dona no pot córrer. I el ponent es fon, líquid.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

[Abans vaig ser captiva...]

ABANS vaig ser captiva

Embriagament de dolçor

Repintant-hi mentides

A la meua màscara No

Hui visc una altra mena d’engany

Ansie concloure el melodrama

Acomiadant-me a l’escenari

I fugint de la realitat somrient

Em projecte com tele-visió

Amb una veu ronca deformada

Que perfila la meua silueta

Urgent en semi penombra

Cruel angoixa... altra fugitiva

Algú que ja no sap viure Riure

Però voldria tornar a aprendre

Si tingués prou temps per a fer-ho

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]

[Estar amb tu]

Estar amb tu

en cada estrofa de la vida

Ana Terol

ESTAR amb tu

en cada estrofa de la vida

musicant jorns

que ens ajuden a afinar

composicions armòniques

claus a l'existència.

[Dins del projecte del curs 2018-19]