A gratcient que t'estimo

CAMINES sobre la terra i sota el cel que espera.

Sobre la terra a on vas nàixer.

I eres terra.

I eres pols de la terra

I eres fang de la terra.

I els peus entropessen.

I és la terra que t'ha fet patir, que t’ha donat plaer.

La terra, les cames tremolen.

La terra que et dona nom, la terra del teu poble.

Del poble que et fa poble i eres poble, de la teua terra.

D'un poble sense senyera, sense himne, quasi sense estima.

Del teu poble, el cos se sacseja i el cap batega.

Car carinyo meu, car que estem ací, som ací.

Som nosaltres, que som poble, que som el poble.

Que som terra.

Que som rebost de la terra.

Que som els somnis del poble.

Que som sorra de la nostra terra.

Perquè és terra, tot allò que vivim.

Ja no existiran les paraules,

sinó l'home assumint la pena

del seu poble, i és un silenci.

Vicent Andrés Estellés

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

I altre cop m'escape

AMOR, desig, un altre cop m’escape, ganes de cridar al buit.

Al voltant de tots vosaltres, t’estic estimant, enyore el temps.

Vull estar present, vull anar al desastre de viure i no faltar.

Vull amar, vull restar a la mar. Perseguir el cel de llums.

El miracle del viure, un tros d’ahir, cercar el temps.

Ai mare! La sort de seguir ací i altre cop m’escape.

A redolins et trobe amor en aquest cercle buit.

Res és tot, cap és la fi, dona’m que en muir.

Somnie en núvols alats que resten en la mar.

Somnie que la sal bruta naix del silenci plegat.

Ai amor! Somnie amb tu, somnie amb mi.

I en muir per no somniar i altre cop m’escape.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]