(Triar...)

TRIAR entre mort o misèria,

malviure entre patiments,

sense moure’m del llit

ni la llum del sol veure.

Desert d’amics i familiars,

un acte de pietat espere.

En canvi, la por dels altres,

em reté viu, m’afona en vida.

Aquesta estranya contrada

la meua darrera estació és.

Una blancor llòbrega em guia,

sense finestres ni companyia.

Jo, que tant he estimat la vida,

ara em trobe sol i sense Amor.

Dolor una darrera punxada fot,

mentre l’humà aquell i Mort,

la letal morfina em xeringuen.

Amén.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

Poesia continuada

SI la vida brolla de les meues mans,

i l’encís del teu esguard se m’apropa,

és moment de buidar el nostre voltant,

i alleujar-nos la passió que ens candeix.

Damunt la fosca nit, la passió creix,

ingràvida, com la intuïció dins la copa,

mentre les il·lusions esdevenen grans,

esperonades per l’amor en un instant.

Del teu cor, disbauxa en fa el meu batec,

davant tothom, sense judicis malsans,

ni tafaneres mirades, ni cap gemec.

De prop, l’amor amb la vida s’enalteix;

i com aquell que tem el gaudi fent tropa,

respire i visc sota el que Amor em regeix.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[Entre a casa...]

ENTRE a casa. Tothom és a taula.

Estan dinant. Un aire refrescant.

La xemeneia està encesa.

Nadales, canten.

Soc on vull estar. En el moment adequat.

El malson s’acaba. Tots riuen i ballen.

Vull afegir-m’hi.

Un sentiment, però, blocat em deixa.

Em miren, xiuxiuegen i callen.

No m’esperaven.

Ningú em saluda. Només ma mare,

boja d’alegria.

Cap a mi corre. M’abraça i ens besem

i soc feliç, retornat a la llar, al seu costat.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

Cap festa ni joia per mi

QUAN arriba l’hivern fred

i l’estiu, intens i calorós,

com el sol de l’oest,

una entrada a tu, busque.

Cap en trobe i no m’afone,

perquè tu, de la vida,

n’ets la passió i l’alegria;

mon camí al Mont Ventós.

Tot en mi, de tu parla,

tothora, en tu pense,

la teua sentor enyore;

arreu, el cor m’atabala.

I com que del meu destí,

n’ets la guia; cap festa ni joia

per mi, mai no n'hi haurà.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

Desolació

FOU nit

vivint en cada pluja,

llum relliscada després del combat.

Fou albada,

blaus i arrapades,

malson i botxí d’amics i parents.

Fou matí

de temerària amenaça,

crit d’horror i silenci de mort.

Fou migdia

punyent en la desgràcia,

terra erma i sequera de rendició.

Fou vesprada

en covardia,

reflex de ferro

i, de sang, lluentor.

Fou poqueta nit

de seny, presagi de tragèdia

i, de l’ànima, desconsol.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]

(Ho he perdut tot)

Ho he perdut tot

La pèrdua té el color d'aquest bes

Claudia Navarro

FOU nit

Ho he perdut tot

La pèrdua té el color 

d'aquest bes, perquè tot

m'ho has donat amb el cor. 

I aquestes paraules, les darreres, són les mateixes

que obriren la senda del meu amor. 

Ara, però, la distanzia entre nosaltres ha esdevingut

definitiva i inassolible. 

L'amor i la mort han aplegat els significats tràgicament,

sense tenir en compte la natura indòmita del meu voler,

sempre teu, fins a l'últim batec del meu cor.  

[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]