Ros i Ros, Alexandre
Ros i Ros, Alexandre
PRÒXIMAMENT.
nO deixe de pensar-te, de pensar si tu em penses
passen els dies i no hi ha notícies
m'he quedat allà, sola
mentre la televisió parla d'un món que no ens pertany
travesse el desert del calendari
m’enfolleix el trànsit atrotinat de la ciutat
em refugie momentàniament als ponts
contemple el llit del riu
i ja, distretament, sense ganes
no gose fer servir les paraules oblidades,
entretenint-me amb l’estrany dibuix de la barana
amagant-me després entre els llençols del terrat
mirant l’horta rere el finestral
recordant l’hotel francés
tornant a les pàgines del llibre meravellós
fent miquetes aquell viatge urbà,
secret homenatge tot plegat
a l’ésser que vaig conèixer
ulls on cercava a redolons
l’olor del pa acabat de coure,
el tast del vi sagrat
gaudit només pels amants
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
PELS carrers passar records trau/ la culpa em parla a cau d'orella/ i va, i torna, i l'esperança cau/ a un fosc pou d'on mai no regressa/ Cerque dins el jardí/un bri de silenci/entre les remors d'una font/arrecerat dins l'arbrada/esmaperdut aprop dels rosers./ Cerque altres ulls/ on pouar llums que m'il·luminen/cerque enllà l'horitzó signes d'alguna presència/ un punt cap on orientar les passes quotidianes./ Si els dies van ser diferents/ si ara em semblen tots iguals/ em lliure a confegir un calendari propi/ canviant els noms dels dies i els mesos/ estirant les setmanes, assenyalant-hi els meus festius./ Vull dir els versos apresos/ escric les paraules segrestades sobre el mur/ enlaire les mans obertes en caure la pluja./ Creue el pont del dol, abrace l'escultura de l'altra banda/ assagem una dansa, intercanviem unes frases./ I més enllà sóc un altre/ em dispose al viatge renovador, a la conversa tranquil·la. / Més enllà m'oferesc lliure/ sense lligams, sense cap llast/ lleuger d'equipatge faig camí.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]