Mirada

MIRADA 

No hi ha esguard tan profund tan excitant carícia,

no hi ha lluna de llum tan plena, mar tan serena

no hi ha neguit més dolç i d’esperar,

si sent ja de prop el teu pas venir,

sinó remordiment d’aquell ja no instant.

No hi ha reflex tan pur, anhel tan net, sospir tan clar

cap sol de cap matí amb tanta transparència,

no hi ha profunditat de foscor somiada

com la teua mirada quan miren els teus ulls

amb l’or del teu mirar.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

(El temps que passa...)

EL temps que passa i ens allunya,

és brut com la distància i eixut com la foscor,

enemics de l’abraçada dolça i de la llum clara

que als nostres cossos incansable regala.

Tots els moments de viure que se’n van,

i a poc a poc volem rescatar de la memòria,

són la mostra evident i fatal

que encara la vida ―brut i eixut palpitar meu― continua;

però l’absència teua se’m fa foscor i distància

i em fa dubtar si el nostre amor perdura encara.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

La casa del poeta

AQUÍ la veritat no s’amaga.

L’oreig és amarg car adient i somni,

s’hi viu el cos dins la mar i un s’ofega.

Ans coacciona l’inevitable trencament

la primavera de l’obscur ullar. Aviat i tot

retornarà solar de la immensa irrealitat,

i del passat dubtós construirà l’entesa

que vol a la casa del poeta, ella, real.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]