CRESPO, PATRICIA
CRESPO, PATRICIA
Poesia.
en castellà:
Erosgrafías. Madrid: Bohodón Ediciones, 2018.
Cantos de la desesperanza. Madrid: Bohodón Ediciones, 2020.
AMB els llavis ferotges de misèria
aprenen l'ofici de fam i fang,
trist trèmol sorgit de la podridura,
isolada mà sense el pa d'una presència,
i tot fa oblit a la boca.
De sobte, les goles fosfòriques
s'uneixen en el crit i enlluerna
la dignitat ferida d'un poble
que en la solidaritat desfà
l'estupor per les aigües.
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
QUAN la paraula dansa al cos,
em dius que el silenci
sense por em troba.
I encara.
Encara el no-res en la meua boca
esdevé inevitable,
un buit de temps
que asila l'atzar,
una llengua de bestioles
en la imprevista nit.
Aprendre pregàries
com si fora una mare,
per no callar mai.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
SI fora poeta,
ma casa, el meu lloc segur,
seria la paraula.
Car és la pell del poema,
la paraula.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
LA vida a l'univers és llarga com l’espai,
el temps que passem és curt als nostres ulls,
l'enyorança és excessiva per al que vull,
gaudeix el temps com els xiquets a l’esplai.
L’eternitat s’escriu amb la paraula mai
l’esperança com rosada als llavis s’esbull
de sobte l’efímer hui una il·lusió acull
i t’adones del pensament amb esglai.
Vull trencar el temps amb la paraula poema
cristal·litzar l’instant que es vessa vers un bes
desfer el dia lentament en un fonema
I quan la ferida de la nit et trobes
i el silenci dolençós tremole en vena
recorda que a l’amor arribes amb el temps.
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]
HE viscut l’infern sota el seus dits
s’ha omplit el cos de ferides silenciades
que parlaven de l’altra realitat,
i la pell d’una coïssor de paraules maleïdes.
En cada despertar m’ofegava
l’anima, la seua feixuguesa.
Crit arreu,
he sentit la por a les entranyes.
[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]
Els besos caigueren
al pou de l'oblit,
Mara Cañas
ELS besos caigueren
al pou de l'oblit,
on habita el silenci
on les ferides
de la teua indiferència
no em fan dol.
[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]