[Amb els llavis...]

AMB els llavis ferotges de misèria

aprenen l'ofici de fam i fang,

trist trèmol sorgit de la podridura,

isolada mà sense el pa d'una presència,

i tot fa oblit a la boca.

De sobte, les goles fosfòriques

s'uneixen en el crit i enlluerna

la dignitat ferida d'un poble

que en la solidaritat desfà

l'estupor per les aigües.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

[Quan la paraula...]

QUAN la paraula dansa al cos,

em dius que el silenci

sense por em troba.

I encara.

Encara el no-res en la meua boca

esdevé inevitable,

un buit de temps

que asila l'atzar,

una llengua de bestioles

en la imprevista nit.

Aprendre pregàries

com si fora una mare,

per no callar mai.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[Si fora poeta...]

SI fora poeta,

ma casa, el meu lloc segur,

seria la paraula.

Car és la pell del poema,

la paraula.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

[La vida a l'univers...]

LA vida a l'univers és llarga com l’espai,

el temps que passem és curt als nostres ulls,

l'enyorança és excessiva per al que vull,

gaudeix el temps com els xiquets a l’esplai.

L’eternitat s’escriu amb la paraula mai

l’esperança com rosada als llavis s’esbull

de sobte l’efímer hui una il·lusió acull

i t’adones del pensament amb esglai.

Vull trencar el temps amb la paraula poema

cristal·litzar l’instant que es vessa vers un bes

desfer el dia lentament en un fonema

I quan la ferida de la nit et trobes

i el silenci dolençós tremole en vena

recorda que a l’amor arribes amb el temps.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

[He vist l'infern...]

HE viscut l’infern sota el seus dits

s’ha omplit el cos de ferides silenciades

que parlaven de l’altra realitat,

i la pell d’una coïssor de paraules maleïdes.

En cada despertar m’ofegava

l’anima, la seua feixuguesa.

Crit arreu,

he sentit la por a les entranyes.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]

[Els besos caigueren]

Els besos caigueren

al pou de l'oblit,

Mara Cañas

ELS besos caigueren

al pou de l'oblit,

on habita el silenci

on les ferides

de la teua indiferència

no em fan dol.

[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]