Nòmada

JA he d’anar cap a l’esclat.

Ja m’he de beure

les bodegues de l’esperit.

El moment del revers de les coses m’envairà.

Setena dimensió la que trepitjo

passant a través de la porta d’accés

al paral·lel.

Giravolta la realitat

i hi entro

per la seva esquena.

Dilatat moviment, veritat traspassada,

retorn al ja existent des d’altres panoràmiques.

Jo sóc la musa borratxa,

jo sóc el vi a la taula,

jo vinc per refer

el camí que heu traçat

amb bengales.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]