[S'apropa...]

S'APROPA, però, una altra veu ben nova

desconeguda, forta, amb la cadència suau.

M’obra la ment del tot, em té ben desvetllada.

On és l'antiga veu que m’ absorbia abans??

Recordaré que a prop de mi s’escolen

moltes nits fredes a sota del l’alt pi.

De sobte, m'embolcalla la intensa olor del bosc.

Retornaré a ser, Natura, si m’ allunyo d’aquí?

Doncs, no és només en un moment estrany

que un pi em captiva endins les seues branques.

Em sopluja i reté.

I em diu ben baix, mai més no em deixaràs.

I jo, m'escape bosc endins fins a l’obaga.

I la fragància intensa m’embruixa intensament.

l’encís del bosc em fa seua per sempre.

La nova veu del vent.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

Com plomes al vent

HO faré com tu dius, amic,

amb paraules ben lleus

com plomes al vent.

Les paraules tant de temps captives

endins del meu jo.

Les paraules

que et cerquen potser inútilment.

Que es fondran de seguida

si et troben tot sol pels espais.

Et buscaré amb desfici

bosc endins, amb l’ anhel

que al fons de l’ arbrat

m’ hi esperis, amic.

I amb un bes d’amor

trobem les paraules, encara

que es fonguin al vent.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]