Humus

EL record no era bo ni dolent, però

no sabia on posar-lo i, finalment,

vaig ajuntar-lo amb unes fulles seques;

Allà al fons del jardí, mentre jo feia el sord a

l’exigència de trobar-li un sentit,

es va ajuntar amb rastres d’uns avions, un tros

de mar, un llum de tauleta al capvespre i

un rostre compostat de tots els que havia vist.

Els sentia enraonar fluixet i amb falses lletres:

esguards subliminals d’un cineasta esquerp que

em sostreia el present. Música de pel·lícula i un

aroma de pa em feien trontollar al vèrtex d’un volcà que

volia empassar-se’m la vida. Un eructe de terra feia

“Veus?” D’aquest teixit un fil és suficient i

el passat que es podreix fa la flor que veus ara.

És com la pluja quan escriu, en xocar contra

el vidre, l’escalfor de l’estufa, la successió dels dies,

el teu nom traduït a alguna llengua estranya.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

[Poses...]

POSES la llenya seca al foc i el foc la llepa.

A l‘endemà la cendra diu del fred de fora al vespre,

de la flama a les galtes, dels dies somniant el bes.

I quan culls amb la pala la grisor de la llar, a fora ja

és de dia i el sol és l’altre foc, el camí que s’enceta i cal

recórrer:

cansar-se per dormir, abstenir-se per gaudir del desig,

fer per desfer, desfer per refer, inhalar per

treure l’aire en forma de paraula.

I si mentre vas caminant la ruta de l’escola algú et digués:

“Demà arriba la mort i avui és el darrer dia?”

Tu seguiries caminant sense girar-te.

Sense penediment de res.

Compliries les rutines.

Cada moment compta com la vida tota.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]