(Així com cau...)

AIXí com cau el cel, arriben les certeses.

Perquè tot s’esdevé com si en silenci,

com de vegades les coses importants,

com l’aigua de les inundacions,

que ofega i calla.

Tot i que de vegades no tenen sentit,

les coses,

seguim endavant, tanmateix,

com si la vida fora vida i no un descrèdit.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

Retrovisor

HAS pujat al cotxe: els gestos banals,

repetitius. Col·loques el seient,

el cinturó, el retrovisor on et reflecteixes

breument, però hi tornes. Uns cabells

que el vent desordena i que uns dits posen

a lloc. Et mires de nou i tens deu anys;

deu, dotze, quinze, vint, trenta, quaranta

anys. Per un moment et preguntes

com ha passat tan ràpid tot aquest temps,

com et creies inamovible com una roca

però ara ja saps que no, que fins i tot les roques

s’esllavissen, així que et mires de nou

i tens quaranta, cinquanta, seixanta,

fins i tot noranta anys i admets, de sobte,

que tot s’acaba, que fins i tot les pedres

més grans rodolen, que la vida no és un

error. Només rodola.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[Si com aquella...]

SI com aquell(a) que ofega tant la calma,

la quietud, en una mar de llàgrimes

com el desig ocult de llibertat;

si com aquell(a) que vessa mots, paraules,

pels ulls plorosos però no veu davant

que el miren llavis que cremen el desig

en un encens de paraules callades;

si com aquell(a) alien ple de mots

que no podrem entendre mai dels mais;

si com el vers que no quadra per coix

o per no dir exacte allò que vull;

exactament així la casa en blanc

on viu el text que m’intenta ofegar,

aquell que diu la meua veritat,

la que tem i ame, la que no sé explicar

perquè és un cos que va i ve intens,

lluny del control, de la por, de la fam.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

[Com l'estel...]

Com l'estel més lluminós

La meua vida desperta

Belén Garcia

COM l'estel més lluminós, la meua vida desperta. / A la terrassa, entre les taules i els cartells, / aprenc dòcil que em recordes imatges / anteriors als déus. // A la terrassa, / sota d’un plàtan / i els ulls atents / del cambrer, / bec la pietat necessària. / Sempre, alguna cosa, em duu a tu. /

Com una grip rara i constant.

[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]