Vicent Andrés Estellés

[La Mort que duc...]

La Mort que duc i em creix a les entranyes…
De vegades la Mort venç a la Vida.
Oh Mort a poc a poc, sense ferida.

Duc la Mort com una aigua entre les canyes.
Tan alta puja la frescor, tan fina,
que més alta la Vida s’endevina.