Ferrer, Maria Teresa
Ferrer, Maria Teresa
PRÒXIMAMENT.
AI, si possible fos
que les guerres desaparegueren
que bé estiguérem tots
i amb harmonia visquérem.
Ai, si possible fos que al nostre cor
la pau fos una treva de silenci
allí on els homes conhorten les seves penes.
Perquè tot sigui possible en aquest món
cantarem els somnis de les veus perdudes
perquè s’esborri l’odi de les nostres fronteres.
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
ENTRE acords de calma, la pau murmura,
personificant l'ànima en cada melodia.
Com una metàfora que dansa en l'esperit,
les lletres s'alcen, com versos florits.
Antítesi de la guerra, el cant ressona.
Més enllà de les fronteres els sons del silenci
reverberen entre compassos de germanor
mentre les passes neguitoses s’encaminen
cap a la treva del món de tots els pobles
que es reconcilien amb el darrer sospir
que alena amb certesa la humanitat.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
VENS al castell i al cel cau la nit,
ja que al vespre hem de reposar.
És on a la foscor trobes el llit.
És això...i tots en diem... la llar.
Veus el misteri que s'escampa com una llavor
del mot que cerca el seu estimat redós
i s'obrin les finestres repletes de camps de flors
i les tiges regalimen versos sadolls d'amor.
Ressonen les síl·labes de melodies vibrants de clam
mentre el cal·ligrama crepita
com una albada tardoral.
Creix el silenci i aquest és el seu cant
que per sempre ens poguem retrobar
a la casa de la paraula i la pau.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]