[Ai, si possible fos...]

AI, si possible fos

que les guerres desaparegueren

que bé estiguérem tots

i amb harmonia visquérem.

Ai, si possible fos que al nostre cor

la pau fos una treva de silenci

allí on els homes conhorten les seves penes.

Perquè tot sigui possible en aquest món

cantarem els somnis de les veus perdudes

perquè s’esborri l’odi de les nostres fronteres.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

[Entre acords...]

ENTRE acords de calma, la pau murmura,

personificant l'ànima en cada melodia.

Com una metàfora que dansa en l'esperit,

les lletres s'alcen, com versos florits.

Antítesi de la guerra, el cant ressona.

Més enllà de les fronteres els sons del silenci

reverberen entre compassos de germanor

mentre les passes neguitoses s’encaminen

cap a la treva del món de tots els pobles

que es reconcilien amb el darrer sospir

que alena amb certesa la humanitat.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[Vens al castell...]

VENS al castell i al cel cau la nit,

ja que al vespre hem de reposar.

És on a la foscor trobes el llit.

És això...i tots en diem... la llar.

Veus el misteri que s'escampa com una llavor

del mot que cerca el seu estimat redós

i s'obrin les finestres repletes de camps de flors

i les tiges regalimen versos sadolls d'amor.

Ressonen les síl·labes de melodies vibrants de clam

mentre el cal·ligrama crepita

com una albada tardoral.

Creix el silenci i aquest és el seu cant

que per sempre ens poguem retrobar

a la casa de la paraula i la pau.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]