[Parada la taula...]

PARADA la taula, pintats els geranis/

mosegades la por i qualsevol esperança./

L'amor el tenia tendre,/

a punt perquè vingueres.

Amor de pena i matinada,/

amor de peçons inquiets esperant/

empar, i d'amor llumetes enrabietades,/

trompeteres pelegrines.

Petó i petó en finíssima pell,/

petó i petó en trèmula galta,/

petó i demà ja vorem.

Amor meu, et guarde en el ventre,/

junt muntanyes de carícies exposades,/

esperant algun dia tornar a ser.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]