CHORQUES, BEGOÑA
CHORQUES, BEGOÑA
LA mort sempre és petita
però
la sentim com un forat
abans de perdre’ns
a l’oceà dels altres.
La mort més gran
guarnida de riqueses,
afalagada amb versos,
esdevindrà petita,
insignificant,
soterrada a palades
de dies, mesos, anys,
L’alè ens atorga treva
per sentir el fet de ser
mentre ens arriba el no-res.
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
Per a Lucía, a qui no conec.
ESDEVINDRÀS papallona,
t’enlairaràs en llibertat.
No viuràs molt. No ho saps.
Ni per mal de morir,
l’alegria del vol.
Inevitable metamorfosi,
dolor imperatiu,
fiblada de vida
que escampa encara
pel cuc de cos jove.
Irremissible mudança
que et llança al món,
i et salva i et cura.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
LA casa que vull és plena de mots,
de records de llum que tornen tossuts,
tímids, i s’esgolen per la finestra.
Versos suspesos al cortinatge
teixen un suau mant que em parla de tu.
La teua imatge em frega la pell
com paper blanc, inèdit, per escriure.
Aguaite fora i em trobe el verd,
entestat en crèixer assenyalant-nos
el pas de les estacions i del temps,
sobre la coberta metàlica
d’una vella estació ferroviària.
Fem un viatge al que ja hem viscut.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
ESTRANYA herència
t'estic redactant:
una alba tèrbola
plena d'incerteses.
El món gira sense sentit.
Ets criatura de l'atzar.
Tot i això,
no hauries de navegar
sense la confiança
de fondejar un matí
a una Ítaca de joia i sol.
Està escrit.
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]
AL fons del got resta el solatge
que no vals,
el gust amarg de la certesa
de no haver de ser-hi.
Amb el solc d'una violència
conreada a la pel,
ton peus s'enfonsen
en un fang ignominiós
que no és el teu.
No vols
el preu dels besos,
la sang que hi resta.
[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]