Vicent Andrés Estellés

21

Arreplegaves, pel mercat, els dolços
fruits que es podrien de madurs, els molls
fruits del rebuig, entre les cames de
les venedores; caps de peix, lluitant

amb els gats negres de fosfòrics ulls,
sempre amb els gossos i els gats, en un
regne feroç i delicat, en una
amarga, trista, pobra competència

pel fruit desfet, pel cap de peix, per l’os,
tot allò que, a la cova, es resoldria
en aquell sentiment, ja solidari,

junt amb els gossos i amb els gats, i sol,
d’una isolada i trista convivència,
compartits l’estupor i la misèria.