Berenguer, Vicent

Sense llavadora

SI m’arriba la mort un mal dia d’estiu

que no siga un jorn de tronades copioses,

que estiga net el cel del meu país natal,

que rauquen les granotes arreu de les cadolles;

els bancals seran plens de ressecs herbassars

i els xops del riu del verd més tendre i viu

al mínim riu d’estiu, en el punt més dramàtic,

com una posta ―de sol― que ens acompanya eterna;

els dragonets, de nit, es mantindran immòbils

hores i hores molt insuportables

fins a l’alba, ansiejada per tots els que agonitzen,

que una devastació no deixa res intacte

(ni el jornal ni la casa, sols el que dus posat).

Només els somnis teus poden refer-te els dies.

Abraça els pares, abraça els teus fills.

[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]

Vents de veus i silencis

La Mort venia de vegades

Estellés

SENSE avisar, silenciós un vent

sense motiu va gelant-te la veu,

sense voler, gens esperat encara,

sense records els noms, els llocs, les cases.

De vegades ho veus sense anuncis,

de vegades és un pressentiment,

de vegades t’aboques al seu joc,

de vegades talment un agre enigma.

Amb aquells vents de silencis i veus

ara i adés tornaràs a jugar,

que més bé són ells qui juguen amb tu.

L’ànima sempre conté algun espai

on ressonen records de carn i fusta,

on batega qui som o qui serem.

Amb aquells vents de silencis i veus.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]