Alcanyís, Max

Dies de bugada

AQUESTA llum, la llum neta

de les primeres hores del matí,

em desperta i jo, que vinc de la nit,

de les ombres agitades dels somnis, 

reconec amb la claror que tot està

per recomençar un altre cop, vívid

i lluent com la branca del bedoll.

Bé que encara hi queda el rastre del fang,

les empremtes que difuminen les vores 

dels malsons i enterboleixen les paraules.

Si fos possible fer de tot plegat

un devessall de llàgrimes i engegar

la rentadora que pogués fer-ho net!

Però no, sempre hi queda un reguitzell

de memòria, la marca que deixa el silenci.

Hi ha esperança en aquests llençols 

blanquíssims ara que el matí comença. 

Una promesa que empeny el temps,

però no l'esborra: un passat inconfusible

sempre present en dies de bugada.

[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]