ARNAU I ORTS, MARIA CARME
ARNAU I ORTS, MARIA CARME
Llibres de poesia.
Bri de vols, 1996
Clissar les hores 1998
Totes les mars són una sola mar, 2005
Fragments de cel, 2007
Bastir la mar endins, 2008
En el desert dels meus ulls, 2009
Aquest so entre el no-res i l'infinit, 2016
OBLIDE el teu tacte, la teua veu, el teu sabor.
Trie d’agafar el so de teues paraules,
perquè no hi ets, i voldria que bategàrem
amb la fúria de l’amor, on els llavis
entreoberts, assaborien els límits de la carn,
travessant els sentits, acaronant la corba
de les parpelles, i tota tu, desitjant-me.
Faig memòria del seu cos, el ritme
de la respiració, de la cintura finíssima,
i em submergia embriagat pel teu pit,
obrint de bat a bat l’alba. I tu no hi ets,
i, jo anhele amb ànsia el teu amor.
Perquè no hi ets i les pupil·les cremen
com un licor de bresquilla, acaronant
la fràgil calma d’un crepuscle incendiat.
Però donaria la meua sang per tindre’t
com la primera vegada, deixant d’existir.
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
VINE, roba’m l’aire,
Vine, com la lluna cansada,
com la lluna de minvant, l’espill de la nit
que em fa sentir criatura minúscula de somnis.
Mire l’univers tan infinit. I mar endins tot creix.
Creix un jardí de sensacions lleugeres,
sensacions que travessen la mar.
Una mar de peixos, el silenci de l’aigua
que ressona sense veu,
la sal dels ulls desfent nusos de dolor,
i la lluna feta de síndria, de realitat i d’oblit.
Una mar de peixos, el retorn de les ones,
el vent inquiet damunt dels vaixells.
La fragilitat de la vida, els interrogants.
Lluna, ves-te’n i troba l’essència de l’ésser,
El goig inabastable.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
UNA llar no és sempre un lloc
de vegades és més que això.
És el trajecte d’on coneixes:
cada capvespre tenyint els cims
cada pedra, cada rastre de llum
resseguint la mar infinita i salada.
Tot sembla a punt de respirar a fons,
de cercar la certesa que ja coneixes:
Una llar no és sempre un lloc
són les avingudes d’antics aprenentatges,
són els mots dels teus avantpassats
on estimes les arrels de la dignitat,
els sentiments de plenitud, difícils
en aquelles hores de tempesta.
La nit entra per la finestra, s’endinsa
en la cambra amb el perfum del gesmil.
De sobte, t’adones
que la llar és l’alé de l’ésser
mentre t’acotes a l’escalfor dels llençols,
sents que coneixes l’essència de les coses.
[Dins del projecte del curs 2022-23, dedicat a la casa del poeta]
L’HORA del desig
encendrà el seu record.
I el passeig per la platja,
les cançons dels ocells.
Els llavis, laberints d’espera
assaboriran la sal dels seus besos,
perdurable
com la intimitat secreta
de la seua presència en l’esguard.
El vent et ressonarà ben endins,
mourà els seus cabells negres
com el carbó i una pluja als ulls
arborarà estones de tendresa inacabables
i, més enllà del fràgil dubte de l’estima,
l’hora del desig
prendrà el gust a tu.
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]
NASCUT dins la foscúria
veuràs la llum si vols, si encara lluites
i, deixaràs indicis, per saber més cada vegada
o, potser, dubtaràs si no trobes
la terra sota els peus.
¿Potser pensaràs que la foscor
és un núvol persistent que transita
cada racó de la teua mirada?
Però tu mai no hauràs rendir-te.
En l’últim refugi dels teus somnis
intuiràs que en les espurnes de l’alba,
malgrat tot, hi ha futur.
Sentiràs que hi ha instants de resignació,
un abric invisible dins les venes
i un camp de batalla abraçant-te.
Ajupida amb les mans en el cor,
acaronaràs la fragilitat dins la fortalesa
i trobaràs que els dits s’obrin i es tanquen
plens de significats, d’estimes i de dolor.
I, malgrat tot, nascut dins la foscúria
aprendràs, lentament, que els éssers
som canvis imperceptibles de llum.
[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]
Aquells records de la infantesa,
en mirar-te, em van fugir
Emilio Martí
AQUELLS records de la infantesa
em mirar-te, em van fugir
impregnats de vols de circumstàncies.
Aquells instants ben blaus,
allà on habitava el batec fràgil del cor,
les pàgines no escrites—la teua essència—
ara, transformada en paraules, en fets,
en cant de veu...
La teua existència de llibertat i de lluita
que va obrint el temps no vençut
o els desitjos
que parlen d’imatges,
de brisa, de llum
de mar
per poder sentir el tacte dels dies,
la textura de les coses ben fetes,
el soroll del teu pas
per a ser horitzó,
també calma,
camp obert, penya-segat
sent i no deixant mai de créixer.
[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]
Llegiu una selecció personal de la seua poesia.