Cucurella-Jorba, Meritxell

Torna a dir-me allò de sempre

Torna a dir-me això de sempre

Em vols.

No em pots tindre.

Alejandro Damià

EN totes les accepcions del verb voler

–et vull, et vull,

em dius, i calles–

des dels meandres de totes les nostres vides passades

disparant de dret al dubte del tenir

–no em pots tindre, no pots no,

  et dic, i no callo.

Encerclo la pregunta justa, la pregunta mare,

la pregunta que et pregunta que què hi has vingut a

fer, tu, aquí.

Torna a dir-me allò de sempre

i et diré una cançó

i tu sabràs que és no.

Mira el sol, mira el cel, com s’envola

i atrapa ocells que juguen a fugir

un cop i un altre, i un altre encara.

I riuen i criden i saben que ha de ser així,

que ha de ser així, la llibertat.

Estimar-se en la justa desmesura

pels dies dels dies.

[Dins del projecte del curs 2018-19]