BALLESTER, JOSEP
Embedded Files
Bibliografia
Bibliografia
Poesia.
Passadís voraç del silenci, Edicions de la FECPV, 1985
Tatuatge, Edicions 62, 1988
Foc al celler, La Forest d'Arana, 1988
Oasi, Tres i Quatre, 1989
Tàlem, Ajuntament de Mislata, 1992
L'holandés errant, Edicions 62, 1994
La mar, Tres i Quatre, 1997
L'odi, Bromera, 2005
Les muses inquietants. Antologia 1982-2006, Bromera, 2007
A la intempèrie, Bromera, 2018
Antologia poètica
Antologia poètica
Del poemari L'holandés errant, Ed. 62, 1994:
Del poemari L'holandés errant, Ed. 62, 1994:
V
V
Com ho farem per dir la veritat,
i amb un somrís, si ens han cosit la boca?
J. PALÀCIOS
He procurat la cautela que tot culpable anuncia
abans de cometre el crim, m'he vestit amb estels
i immaculada educació. Com amable servidor
que sóc, també he consagrat els pensaments
al meu senyor, acte després, he servit la copa
daurada i somriure afable. Així, percace el destí.
He vist, tanmateix, que han aparegut entre els nostres
aquells que no eren dels nostres. L'estratagema
ha sembrat fongs i dàlies a la mar. Us he escrit,
no pas perquè no conegueu la veritat. Mai no he tingut por
a l'arquer que sega les pupil·les amb un llamp
hivernal, ni el corquim que rosegarà la carn
del cos talment fusta agraciada. Tampoc no m'ha esverat
l'estèril podridura del coneixement. En canvi,
no podré subornar el destí: em dic Judes!
Del llibre Tatuatge, Ed. 62, 1998:
Del llibre Tatuatge, Ed. 62, 1998:
[Alenava l'escenari...]
[Alenava l'escenari...]
...la bellesa dels béns intangibles,
d'una propietat irreal.
VLADIMIR NABÓKOV. Parla, memòria
Alenava l'escenari astres de betum. L'heura ara embriaga, a poc a poc, el destí d'aquells homes inventors de gramòfons i violins, aparells portadors d'inimaginables paisatges desolats, d'estampes bíbliques que feien gaudir talment una atracció de circ. Al carrer de dalt has brodat un desig, i quin desig! Aquells ulls són mar, clafred que embriaga els versos oblidats en un espai de porcellana. Mentrestant, la fosca passeja el quitrà, pas a pas, a frec d'absència sense fissures ni trencs, vestida de nit.
Tatues sense adonar-te'n desamors per portes i lluernes, al pont de l'àngel custodi, al seient del bus, a la baixada de santa caterina, al carril bici, a la portalada d'abc park... Com brolla el silenci al pòrtland del temps, i ara dibuixes l'esbós de la porpra sola, o l'antic atzur, o bé el retall del groc, o en blanc d'oracle, o vermell nacrat. Fent l'ullet enganxes les deesses del zodíac trobant-me tot soliu, a la lluna desfibrada de Toulouse-Lautrec, lluny de ningú en l'apropament dels dies. I en un clixé, romp la nimfa, i fuig...
Del llibre De la mar, 3 i 4, 1997:
Del llibre De la mar, 3 i 4, 1997:
País d'aigua
País d'aigua
ELS dies són una clepsidra amb foscos naufragis.
La fragor d'una llarga nit a la Serra de les Agulles confrontada
amb la desídia.
L'illa ha suportat la devastació, les flames i l'exili dels déus.
Els camins són d'aigua i sense tornada.
Ibn Khafadja no estimà els ulls negres del desig.
El vertigen de nodrir-se contra la imaginació.
Hi ha el mot bellesa amb tot l'ímpetu de galerna.
La mar no té nom.
El vers ens penetra com espina saquera.
Va ser Heràclit qui somiava franquejar sense barca l'altra riba.
Poemes seus dins del projecte
Poemes seus dins del projecte
[Abans que...]
[Abans que...]
ABANS que el foc no gele l’ànima
Abans que el vent no supure el pus de l’extermini
Abans que la neu no creme l’esperança
Abans que la pluja negra enverine l’horitzó
Abans que el fang ens faça invisibles
El color púrpura de la tenebra ens abraça
com una visita inesperada com el bes càlid de l’enemic
com aquelles llàgrimes que pengen en els arbres
com aquells ulls que ens travessen
amb dard de sarbatana
urpa rabosera
fins l’aigua ens ha traït
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
Vente la tristesa
Vente la tristesa
FUIG, sovint,
de les penes
com d’aquelles olives ràncies,
ben amargants
que ens ofereix la nit.
Escape, sovint,
de la penombra
que em rosega l’ànima,
que em deixa la boca aspra,
ben agrenca.
Vente la tristesa
que escup embravit l’oceà
i m’esguita la mirada.
Avui fa seixanta-un anys
que Sylvia Plath
va decidir fer vacances.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
Casa?
Casa?
SOM teixidors d’absències
fugim de la nostàlgia com gat escaldat.
Soc insomne i covard.
Quines quatre parets?
On són les finestres?
Un jardí abandonat com el poeta,
com la fullaraca que el vent escampa.
Les runes de la memòria ben tèrboles.
Soc covard, soc insomne, soc cec sense tu.
El desert t’acull i et besa.
L’amor en punt de fuga.
I ara la pèrdua ens mira.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
[Tinc el son...]
[Tinc el son...]
No t'he pogut trobar
El fet té sabor de l'aire
Claudia Argente
FA fred
Què dius?
Un bes
El vols?
El sol
De nit?
Un llamp
Als ulls?
És bell
El cor?
Un cel
La mar?
[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]
Page updated
Google Sites
Report abuse