FURIÓ, ROSER
Embedded Files
Bibliografia
Bibliografia
Poesia.
Ulls de nit, Ed. Neopàtria, 2017
Antologia poètica
Antologia poètica
Dins del llibre Ulls de nit:
Dins del llibre Ulls de nit:
I
I
Pedres que tapieu l’albor
amb lletres de color sang
corejades com una lletania
de diumenge, deixeu el paper
en blanc i pregueu al destí
que òmpliga de margarides
cada full del llibre de la vida.
ɣ
II
II
Crear l’instant, sofrir la pena,
sense arribar a entendre el sentiment
d’amor que m’arrossega
quan la foscor de la nit que
sembla llarga, dibuixa una lluna grisa.
Potser més tard, amarada de suor,
torne l’instant.
ɣ
V
V
Ets captiu de la teranyina
que envolta l’esquelet
sense cor ni vísceres que sagnen,
solament el cervell treballa actiu
damunt d’un obscur llac
de paranoies que traeixen
el Jo més coherent i reflexiu.
Plors i gemecs castiguen
l’ànima desvalguda que busca
un nou lloc on ancorar.
ɣ
VI
VI
Els sentiments encongits
ignoren el nord de les paraules.
Es refien del poder de les síl·labes
que a poc a poc dibuixen un record,
un plany de veus.
Desenganys i ombres poblen els dies
i l’esperança marra quan esdevé
la por, clau que tanca tots els panys
i deixa els averanys dispersos
en camins sense retorn.
ɣ
VIII
VIII
Visc a la vora del cingle
i el niu on replegava les ales
és sacsejat amb força pels vents
que no tenen nom.
El tall de la navalla obri en canal
els pensaments, fòssils que descansen
al cementeri del temps.
ɣ
X
X
No intente defugir el càstig
i bressole els mots que dormen
al pit de Morfeu quan la nit s’estreta,
mentre les síl·labes juguen
i les falenes escolten l’últim fil de la conversa.
Poemes seus dins del projecte
Poemes seus dins del projecte
[Jo voldria escriure...]
[Jo voldria escriure...]
JO voldria escriure
el poema més trist del món.
I dic el món i voldria dir la vida.
I dic la vida i voldria dir la mort.
Però escric la vida, la mort, el món
com un canvi de sobte, tot furgant
a la boca de l’estómac, el món,
la vida, la mort.
La vida dins d’un món en constant
evolució, imparable.
Tibaré l’arc per vèncer la temença
a les ombres, a l’antic cant, a l’últim
combat.
Bec la sang que el temps vessa
i respire a glops la rosada clara
de la matinada.
S’apaguen els llums del carrer
i tornen a les mans les paraules
perdudes.
I escric: vida, món, mort.
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
[Què vols...]
[Què vols...]
QUÈ vols de mi?
Una mirada perduda?
Una paraula flotant?
El meu despertar?
El tremolor del meu cos?
El cercle dels meus pensaments?
Què vols de mi?
El traç de les meues petjades?
La cançó mai escrita?
El desassossec que em crema la sang?
Què vols de mi?
Entrar en el meu oracle?
Furgar en la memòria?
Què vols de mi?
Les fulles enlairades
bressolen els meus cabells
d’argent.
Necessite un beuratge balsàmic
per a la nit que es desmaia.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
[Col·leccione aurores]
[Col·leccione aurores]
COL·LECCIONE aurores
a les teues mans,
no vull perdre de vista
el teu litoral nu,
no vull deixar-te escapar
quan la nit òmpliga
l’estança i desdoble
la mirada esguitant
el temps que ens devora.
Entre els pensaments oposats
el poema creixerà amarat
de clarobscurs i sonoritat
perquè és així com tindrà
cos i ànima.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
Amor propi
Amor propi
ENYORE el sentiment de llibertat,
company de mil afanys i un vent que brama.
Sent la buidor al bell mig del costat
del cos que no descansa, vella dama.
He descobert la poca lleialtat
que tinc per tot allò que ara m’ablama.
Farcida de records i amb suavitat,
recuperant l’amor propi i la flama.
Ara caldrà guardar en un racó
la covardia, aquella que pregona,
sense vergonya, la mort del falcó.
El defallir del plor que m’agullona
em persegueix i sent la desraó
de la mateixa pell mullada a l’ona.
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]
Tenebres
Tenebres
DAVANT l'espill el destí
es presenta nu, sense
estrelles sota els peus.
No s'esmicola el sol
pels plecs dels ulls,
les fulles seques amaguen
grillons i el paisatge de verd
ses perd a l'espessor del bosc
d'enrunes i frustracions.
No hi ha cant al matí,
el vent no volat no agrana
la fúria, la ràbia.
Nits de cristalls i fum
han deixat en l'oblit
les paraules de mel, el frec
de la pell amarada d'amor.
Foc i flames dins de l'escenari,
actors vestits de negre
que invisiblement volen fugir
de l'escena que es repeteix
com una lletania que els buida
el cor.
De bell nou arribarà la tempesta
i els geranis restaran morts
a la finestra, així com la bellesa
que va obrir les portes a l'ànima
verge.
Quan el plaer és dolorós
i les llàgrimes omplin el llac
de les estimes, cap bes obrirà
els llavis del cos ferit.
[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]
Page updated
Google Sites
Report abuse