La casa del poeta

LA casa del poeta és sempre oberta.

Té l’espai just per tal d’arrecerar

l’abecedari acústic del teu cor.

A la cuina s’adoben les paraules

amb espècies vingudes del consol

i dels plats brolla el fum de l’esperança

que els versos són un pont on no estàs sol.

A dins del dormitori hi veus un llit

que té les quatre potes de l’amor.

A sota el llit, als límits de la vida,

hi ha les petges profundes de la mort.

No t’han de fer cap por. Vas néixer amb elles

i donen al teu nom el seu valor.

La resta són finestres i prestatges

per endreçar la música dels mots.

La casa del poeta és sempre oberta.

Hi pots entrar quan vulguis. És el món.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

De l'abstracte al concret 

(Poètica per a un amic)

Sent com la teua absència

colpeja un cor que s'apaga

Marta Cubero

L'ABSÈNCIA no es pot representar.

És com la solitud o la contradicció,

com la foscor d’un cor que s’ha apagat.

Perquè l’absència visqui en el poema

hauràs de fer que pesi, que tingui dimensions,

i bastir-li una casa en un carrer d’enlloc.

Hauràs d’imaginar-te, per exemple,

que tens ara mateix damunt la mà

un albercoc

que reflecteix la llum d’un sol amb vuit finestres,

que té flaire i suqueja i quan el prems es fon.

Com lluu i que bella et sembla

aquesta fruita encesa!

Imagina’t després que la boca del temps

engoleix l’albercoc d’una sola bocada,

amb la llum i el pinyol.

No et queda res de res sobre la mà buidada.

Has perdut l’albercoc

p’ro has guanyat un poema

on allò que no es diu és el teló de fons:

la tristesa, el dolor, la ràbia per l’absència.

De l’abstracte al concret, de la paraula a l’ull,

de l’ull a la maduixa.

T’ho diré amb altres mots:

Els sentiments no suren pel fet d’anomenar-los;

per això un bon poema sempre ha de tenir cos.

[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]