Sanahuja, Eduard
Sanahuja, Eduard
PRÒXIMAMENT.
LA casa del poeta és sempre oberta.
Té l’espai just per tal d’arrecerar
l’abecedari acústic del teu cor.
A la cuina s’adoben les paraules
amb espècies vingudes del consol
i dels plats brolla el fum de l’esperança
que els versos són un pont on no estàs sol.
A dins del dormitori hi veus un llit
que té les quatre potes de l’amor.
A sota el llit, als límits de la vida,
hi ha les petges profundes de la mort.
No t’han de fer cap por. Vas néixer amb elles
i donen al teu nom el seu valor.
La resta són finestres i prestatges
per endreçar la música dels mots.
La casa del poeta és sempre oberta.
Hi pots entrar quan vulguis. És el món.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
Sent com la teua absència
colpeja un cor que s'apaga
Marta Cubero
L'ABSÈNCIA no es pot representar.
És com la solitud o la contradicció,
com la foscor d’un cor que s’ha apagat.
Perquè l’absència visqui en el poema
hauràs de fer que pesi, que tingui dimensions,
i bastir-li una casa en un carrer d’enlloc.
Hauràs d’imaginar-te, per exemple,
que tens ara mateix damunt la mà
un albercoc
que reflecteix la llum d’un sol amb vuit finestres,
que té flaire i suqueja i quan el prems es fon.
Com lluu i que bella et sembla
aquesta fruita encesa!
Imagina’t després que la boca del temps
engoleix l’albercoc d’una sola bocada,
amb la llum i el pinyol.
No et queda res de res sobre la mà buidada.
Has perdut l’albercoc
p’ro has guanyat un poema
on allò que no es diu és el teló de fons:
la tristesa, el dolor, la ràbia per l’absència.
De l’abstracte al concret, de la paraula a l’ull,
de l’ull a la maduixa.
T’ho diré amb altres mots:
Els sentiments no suren pel fet d’anomenar-los;
per això un bon poema sempre ha de tenir cos.
[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]