CABOT, FRANCESCA
CABOT, FRANCESCA
Poesia.
Sentits. Edició d'autor.
TOT quant ha destrossat la maleïda DANA
i la incúria qui ens va governar
tendrà com a resposta
la resiliència nostra.
Què farem amb el fang?
Hi farem solcs com ones.
El pastarem tu i jo amb les nostres mans
fins que esdevengui una massa compacta
que ens permeti refer-nos i crear.
Crear plats, greixoneres
i siurells verds, vermells
sobre un fons blanc.
Renaixerà de bell nou l’esperança
Enmig del silenci i la desolació
reconstruirem la llar
I mentre sentirem el so d’una guiterra
que ens parlarà de vida i de tu, PAU. (1)
Notes:
(1) Mà: Pau Martínez Saavedra (col·laborador). Fotografia: Gabriel Martínez
[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]
ꬷ
POTSER no s'hi arribaren a sentir,
tal volta pel camí s'esmicolaren
i ja havien perdut molts de bocins.
Projectaren en nosaltres la vida
i posaren paraules al tresor
que portaven al cor i ens les llegaren.
Som hereus de tots ells: homes i dones
que aguantaren dempeus tot fent camí
i encara ens ensenyaren a somriure,
ens contaren rondalles i acudits
i no ens parlaren gaire d'equinoccis.
Amb una dignitat digna d'elogi
(valgui la redundància més certa)
defensaren tot allò que era seu
i així com van poder ens ho van transmetre.
Quan calgui els tendrem sempre per exemple!
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
ꬷ
MAAAAMBO!!!!
Ai quin so més polit
que això fa,
amb els aires de ritme
cubà!
I quin moviment
que fa el cos!
No li dam un moment
de repòs
Maaaambo!!!!
Sona el mambo i ja ballen
les gates,
I s’omplen les copes
de cubates!
Els malucs, de manera
inconscient
Sincopats amb les notes
van fent...
Maaaambo!!!!
Sona el mambo als carrers.
L’alegria
fa ballar tantes flors
cada dia!
Ara sonen trompetes,
tambors
que de l’Àfrica treuen
les llavors.
Maaaambo!!!!
Petites pinzellades
de jazz
ara ens porten i ens van
Obrint pas
I ja podem dir Justa la fusta!
Hem arribat del tot
a la Mushkaa!
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
ꬷ
Aquella nit d’estiu, a casa del poeta
Maria del Mar Bonet
EL poeta arribà a la casa abandonada
i l’omplí de paraules que sortien del cor.
Sola i sense alegria se l’havia trobada,
des de feia massa anys el jardí era sens flors
i la gran esplanada que la casa envoltava
restava erma de verd, de llum i de color.
El poeta abocà les paraules més belles
com és ara: matí, mandarina i amor,
llavis, dibuix, somriures, llibertat i rosada
paraules que donaren energia a l’estança,
a la llar, a la cuina, al terrat i al fogó,
paraules de denúncia i també d’esperança
com és ara les ànsies d’habitar un món millor!
[Dins del projecte del curs 2022-23, dedicat a la casa del poeta]
ꬷ
JUGAREM ara al joc de compartir
tant les regles del joc com la partida
és hora d’anar amunt i de seguir
malgrat haver perdut el mestre i guia
A voltes dubt si me’n sabré sortir
Sempre em deman com ell la jugaria
però el combat és ara i és aquí
i sé que ell, des d’on és en mi confia
Entre alzines i pins, amb claror i fosca
començ el joc quasi en plena follia
confegesc els versos de manera tosca
Car em manca la seguretat
que em donava tenir-lo al meu costat
però en escriure sé que li don vida
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]
ꬷ
ELL la torna a cridar
pensant que la resposta
serà com ha estat sempre.
Els blaus han tornat grisos
I la por i l’enyor ballen
la dansa del retorn.
Ell la torna a cridar,
però ella calla,
el mòbil a la mà.
Sent la respiració agitada
i la insistència,
de qui que” l’estima”
i que “perdó”.
Aquell vel de silenci
que ella teixeix, ara
provoca en ell
l’agressiva impotència
de qui es veu ja perdut.
-Em sents?
Però ella no diu res
ja no calen paraules
Ja està quasi tot dit.
Cansada d’alenar
aquell vel de silenci.
Se sent un fil de veu
I ella diu ves-te’n
parteix d’aquesta pell
fuig el cel i ja no tornes.
[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]