FLUIXÀ, ALBA
Embedded Files
Bibliografia
Bibliografia
Poesia.
En el camí de l'alba, Editorial Germania, 2013
Geografies de l'atzar, Ed. Bromera, 2018
Galeria d'incerteses, Ed. Bromera, 2019
Antologia poètica
Antologia poètica
Del poemari Galeria d'incerteses, Bromera, 2019:
Del poemari Galeria d'incerteses, Bromera, 2019:
Creadores
Creadores
“juntes farem nostra la nit”
Maria-Mercè Marçal
Elles tenien mans
i cors i ulls i ments,
però tenien també cos de dona
i deien que la seua carn
no era fèrtil per a l’art,
que sols donarien a llum
persones, com si això fóra menys
alt o menys sagrat.
Però Artemisia no els escoltà,
ni tampoc Berthe o Camille.
Frida i Maruja els ignoraren,
Tamara i Leonora també.
Sofonisba i Carmen plantaren cara,
així com feren Ouka i Élisabeth.
Totes juntes crearen mons
fets de pintura, argila o negatius.
Totes juntes feren seu el futur
i li canviaren el sexe al destí.
ɣ
Temps d'incertesa
Temps d'incertesa
La seguretat no entén d’aventures,
ni de canvis ni de revolucions.
Ens vol arrecerats en la còmoda
cambra de la coneixença,
entre les restes del pragmatisme
i de la freda funcionalitat.
La joventut no entén de certeses,
ni de recels ni de vacil·lacions.
Reclama un salt sense xarxa,
l’exploració sense plànols
del territori indòmit dels somnis
rebutjant la lògica i la possibilitat.
I nosaltres, que no entenem de res,
naveguem cercant el foc del far,
desitjant irracionalment l’espurna
que ens mantinga viva i seca
la flama d’una indubtable primavera.
Del poemari Geografries de l'atzar, Bromera, 2018:
Del poemari Geografries de l'atzar, Bromera, 2018:
Geografies
Geografies
Sense mapes ni atles
trace paral·lels
amb somriures trenats
i meridians sinuosos
amb gotes de pluja.
Sense latitud ni longitud,
mesure l'espai
contant les mirades.
Sense més constel·lacions
que el capritxós dibuix
traçat per les taques
de la meua pell,
he tirat a la mar l'astrolabi
i també la brúixola,
obsessionada amb el nord,
com a ofrena per a aconseguir
la clemència dels vents.
I així, desarmada,
comence el viatge.
Del poemari En el camí de l'alba, Ed. Germania, 2013:
Del poemari En el camí de l'alba, Ed. Germania, 2013:
Colp d'estat
Colp d'estat
Tot comença sempre
davant de l'espill
quan et mires i dius:
Aquesta és la nit!
Potser no sembla haver
cap raó aparent,
però vas al calaix buscant
l'artilleria més contundent:
tancs de negre encaix
amb canons de tacó d'agulla
i traus l'uniforme de batalla,
aquell que et poses només
quan més bèl·lica et sents.
Després vindran
les pintures de guerra a donar
el toc final:
un poc de negre als ulls,
un poc de rosa a les galtes
i un poc de roig als llavis
per a alçar-te els ànims.
Vull donar un colp d'estat!
Treure els tancs al carrer
i no precisament
per fotre-li dos trets
al sostre d'un vell parlament.
Aquesta nit no vull miraments.
Vull sentir-me poderosa,
mirar-me a l'espill i cridar:
Prepareu-se, que allà vaig!
ɣ
Canvi
Canvi
Fa olor a canvis.
Estan enceses les llums del comiat.
El meu instint s’atabala
amb tanta senyal.
Les incerteses s’estenen
per tot l’horitzó.
El destí pren la forma
d’un gran interrogant.
La resposta més comú
és una nova pregunta.
És temps de canvi,
de futurs i de novetats.
Deixar-se fluir
sembla el més assenyat.
El corrent és massa fort
per a resistir-se al seu dictat.
És temps de confusió!
No em pregunteu més què vull!
No em pregunteu més qui sóc!
Deixeu-me en silenci
per a poder sentir
la crida del destí.
Poemes seus dins del projecte
Poemes seus dins del projecte
Ciutats
Ciutats
DIBUIXE amb ombres
ciutats de records
que se superposen
quan vaig pel carrer,
encara centrada
en un futur hipotètic.
Em pareix estrany el present,
carregat d’incerteses,
que no s’esvaeixen
per molt que intente definir
els contorns i els colors
de cada edifici.
No tinc la nostàlgia
de cap món passat,
potser perquè espere
l’adveniment dels somnis
que estan per construir.
La meua casa és un projecte
sempre inacabat.
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
Llengua i cultura
Llengua i cultura
LLENGUA i cultura són dos cares
de la mateixa antiga moneda,
perquè les paraules naixen i creixen
des de la terra on es pronuncien.
Vida i llengua són dos mans
unides al mateix cos
i necessiten el contacte constant
dels cors dels seus parlants.
Cultura i llengua són dos ulls
plantats al mateix rostre
i no podem veure bé el món
si no estan les dos obertes.
Poble i llengua són dos cames
que recolzen el mateix cos
i només avancen al futur
si el moviment és conjunt.
Llengua i cultura seran l’ànima
i el color que acompanyarà
la nostra existència quotidiana,
si ens atrevim a estimar-les.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
La casa
La casa
LA casa són les paraules
i els mons que construeixen
teixint realitats i desitjos.
La llar escalfa il·lusions
i teixeix somnis encesos
per espurnes intrèpides
a la recerca d’aventures.
Vivim entre les memòries
escrites a les parets de la nostra
habitació pròpia i plena
d’espills i finestres
que s’obrin i es tanquen
cap a mons propis i aliens.
Per a mi, la casa és l’univers
on cada íntima possibilitat
floreix i es transforma
en un lloc on somiar.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
Joventut
Joventut
NO pense en altra cosa ara mateix
que en la tendror d’una forta abraçada
i en un destí dolç que s’acosta i creix
ferotgement veloç com la ventada.
L’amor de la meua vida sóc jo
i només vull poder-la ja encetar
i no desfer camí com un io-io,
i descobrir i estimar i avançar.
El futur ve carregat d’aventures,
capítols que no s’han escrit encara
i dies que es gravaran com pintures.
Està esperant el món l’arribada
de la revolta de les il·lusions
que inspire a tots una nova mirada.
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]
Igualtat
Igualtat
CONSTRUÏRES camins que travessaren fronteres
i donaren llum a territoris obscurs.
Arrencares el sostre peça a peça
i anares cap amunt a la recerca
de nous espais per conquerir
amb la teua flama inapel·lable.
Destruïres fonaments amb la convicció
que calia bastir de nou un món
sense obstacles ni barreres.
Dibuixares els plànols amb esperança
i l'ambició d'un bell camí
que hui encara recorrem,
construint juntes el futur.
[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]
Page updated
Google Sites
Report abuse