Botes

A L'EIXIDA del poble,

contra la paret d’una casa,

hi ha una filera de botes.

El fang que les cobreix parla

de mans sense por a embrutar-se

i d’ulls que són oasi

enmig d’una terra ferida.

Amb el pas dels dies,

els parells es multipliquen

i minven després,

quan les llàgrimes donen pas

a una voluntat tossuda

de reviure uns carrers

indefugiblement nostres.

[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]

Ciutats

DIBUIXE amb ombres

ciutats de records

que se superposen

quan vaig pel carrer,

encara centrada

en un futur hipotètic.

Em pareix estrany el present,

carregat d’incerteses,

que no s’esvaeixen

per molt que intente definir

els contorns i els colors

de cada edifici.

No tinc la nostàlgia

de cap món passat,

potser perquè espere

l’adveniment dels somnis

que estan per construir.

La meua casa és un projecte

sempre inacabat.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

Llengua i cultura

LLENGUA i cultura són dos cares

de la mateixa antiga moneda,

perquè les paraules naixen i creixen

des de la terra on es pronuncien.

Vida i llengua són dos mans

unides al mateix cos

i necessiten el contacte constant

dels cors dels seus parlants.

Cultura i llengua són dos ulls

plantats al mateix rostre

i no podem veure bé el món

si no estan les dos obertes.

Poble i llengua són dos cames

que recolzen el mateix cos

i només avancen al futur

si el moviment és conjunt.

Llengua i cultura seran l’ànima

i el color que acompanyarà

la nostra existència quotidiana,

si ens atrevim a estimar-les.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

La casa

LA casa són les paraules

i els mons que construeixen

teixint realitats i desitjos.

La llar escalfa il·lusions

i teixeix somnis encesos

per espurnes intrèpides

a la recerca d’aventures.

Vivim entre les memòries

escrites a les parets de la nostra

habitació pròpia i plena

d’espills i finestres

que s’obrin i es tanquen

cap a mons propis i aliens.

Per a mi, la casa és l’univers

on cada íntima possibilitat

floreix i es transforma

en un lloc on somiar.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

Joventut

NO pense en altra cosa ara mateix

que en la tendror d’una forta abraçada

i en un destí dolç que s’acosta i creix

ferotgement veloç com la ventada.

L’amor de la meua vida sóc jo

i només vull poder-la ja encetar

i no desfer camí com un io-io,

i descobrir i estimar i avançar.

El futur ve carregat d’aventures,

capítols que no s’han escrit encara

i dies que es gravaran com pintures.

Està esperant el món l’arribada

de la revolta de les il·lusions

que inspire a tots una nova mirada.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

Igualtat

CONSTRUÏRES camins que travessaren fronteres

i donaren llum a territoris obscurs.

Arrencares el sostre peça a peça

i anares cap amunt a la recerca

de nous espais per conquerir

amb la teua flama inapel·lable.

Destruïres fonaments amb la convicció

que calia bastir de nou un món

sense obstacles ni barreres.

Dibuixares els plànols amb esperança

i l'ambició d'un bell camí

que hui encara recorrem,

construint juntes el futur.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]