Som bosc

COM unes perles que encara brillen

a les fulles humides dels arbres,

s’han quedat les gotes a rebre el sol

que promet escalfar el nou dia.

Piula sense por el cant que a tots desperta,

una garsa des de la branca més alta

anunciant l’esperança que arriba

amb els passos decidits que el jorn il·lumina.

Tots recorden la pluja que ahir va caure,

poden veure els danys, senten la molsa trencada,

olors que hi eren i que ja no estan,

però el rugit de llum que l’ocell aclama

rebrota en el bosc la germanor, l’estima ancestral.

Cap arbre està sol en l’arbreda i, gràcies a tots, ella roman.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

En la situació

COM la tempesta a punt d’esclatar,

com el vent més fugaç i indòcil,

com el precipici més profund,

allà on es desfan les essències,

he sabut del crit

de l’ànsia i del fum.

M’aclame a tu

tallant amb un clam, el cel,

cercant un perfum,

la llum evident

que marque el nord

en aquesta brúixola magnètica

que resta muda

ací on residisc,

al turó més desolat

dels camins de la meua ànima.

Sols la companyia

dels ulls i els neguits i els nervis.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]