Altur i Mena, Emili
Altur i Mena, Emili
PRÒXIMAMENT.
SIS de la matinada,
I obris els ulls,
un llit, una lampara, un armari.
Vas a la cuina
Tot és el mateix
A tota hora
I et trobes cansat
No renuncies a dormir
A la llum, a vestir-te, a menjar
Com deia el poeta
“Perquè hi haurà un dia que no podrem més
i llavors ho podrem tot”
I malgrat tot
Trobes que és el dia
Un somriure
...una carícia
---una mirada
I els pulmons
s'omplin d’aire
Tornes a respirar
La felicitat és això
...respirar
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
ESCOLTANT el llarg silenci,
agulles del rellotge
caminen cap a l'abisme.
Tic, toc, tic, toc..
Escolte el ball de l'oblit
Tic, toc, tic, toc..
No vull ballar
Mire cap a la foscor
i un llampec sorgeix de l'horitzó
Demà sortirà el sol
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]