Altur i Mena, Emili
Altur i Mena, Emili
PRÒXIMAMENT.
SACSEGE el rellotge
com si fos un caleidoscopi,
batega el meu cor
instants previs a la destrossa.
Es congela la imatge
d’una mare alçant els braços,
un cotxe colpeja la barana del pont,
tot el poble s’ofega.
Escoltem grits
a sota el sostres
Escoltem plegaries
des de l’interior de les cases.
Tu dius rellotge, jo dic il·lusió
Tu dius clock, jo dic aci estic
Tu escoltes uhr, jo entenc desig
Te diuen relógio, tu entens fe, esperança.
M’agraden el rellotges de corda.
El temps depén de tu.
Dones corda, la vida passa.
No dones corda, la vida s’atura.
El temps pasa,
els records perduren.
Atura’t.
[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]
SIS de la matinada,
I obris els ulls,
un llit, una lampara, un armari.
Vas a la cuina
Tot és el mateix
A tota hora
I et trobes cansat
No renuncies a dormir
A la llum, a vestir-te, a menjar
Com deia el poeta
“Perquè hi haurà un dia que no podrem més
i llavors ho podrem tot”
I malgrat tot
Trobes que és el dia
Un somriure
...una carícia
---una mirada
I els pulmons
s'omplin d’aire
Tornes a respirar
La felicitat és això
...respirar
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
ESCOLTANT el llarg silenci,
agulles del rellotge
caminen cap a l'abisme.
Tic, toc, tic, toc..
Escolte el ball de l'oblit
Tic, toc, tic, toc..
No vull ballar
Mire cap a la foscor
i un llampec sorgeix de l'horitzó
Demà sortirà el sol
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]