Calvo Palomares, Maria

Quan vinga la nit

[ Al meu poeta desconegut ]

QUAN vinga la nit arraparé amb ungles

cadascun dels records de tota una vida

i faré un resum exhaustiu dels dies,

dels moments viscuts i gaudits pam a pam.

I serà aleshores quan decidida

abraçaré amb un somriure la vella mort.

Rendida a les seues mans i a l’eternitat,

passejaré els carrers, les places i els racons

del cementeri que ara m’acull

i somiaré després d’haver ballat mirant-la feliç

cada nota, cada cançó, cada ball

i somiaré després d’haver jugat amb els amics,

anys d’infantesa, dolços i amargs.

I serà aleshores, sols aleshores, quan

després de pensar en el seu somriure

seré capaç de rendir-me ara sí

a ser un entre tants, una mera espectadora

del meu dia a dia, des de dalt i a distància

però sempre pròxima,

estaré llesta per ser lliure.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]