La llengua mortífera

LA llengua mortífera

conqueria carrer a carrer

la llarga avinguda

un desori,

cotxes embogits

animals arrossegats

i deixalles fantasmes

surant d’una vorera a l’altra,

aliens a la desfeta

ella oprimia la mà del pare

i abraçava amb força

aquell cos de llana i cotó,

caminaven amb l’anhel

de ser ocells i poder volar

fins a la porta de casa.

Després

tot va ser fang

i fred i por i crits

papi, papi la nina! (1)

Notes: 

1 La nina tenia bonicos els ulls / la cara ben fina / i els cabells molt rulls. (Cançó popular de bressol)

[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]

Univers orgàsmic

I A l’aguait un mugró plantat

com pinassa erecta de pi

per sobre de la samarreta

que em vas treure a mossos

rodolàrem parquet amunt i avall

confessant-me que feia temps que no...

i jo et vaig posar un dit als llavis

i a cau d’orella l’alè d’un petó

vaig recórrer amb les mans

cada indret secret del teu cos

i entre sospirs i gemecs

tu m’acaronaves l’ànima

de dalt a baix

tot molt humit

els cossos eren foc

en la nit sagrada

univers orgàsmic

lluna i sol fosos

i al fons del meu ventre

una onada de llum inundant-me tota.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

[Ones que venen...]

ONES que venen i van

escampant llum i tresors

i les gavines poetes

que van recitant cançons.

Fars que mostren el camí

de la nostra mare Mar,

mariners de cor de sal

i mans de bressol de lluna.

Ones que venen i van

teixint catifa daurada

i el sol pintant amb passió

espurnes de matinada.

Vaixells allà a l’horitzó

van cercant uns altres mars,

i persones d’altres terres

venen per trobar la pau.

Ones que venen i van

agermanant-nos a totes,

tots som pelegrins errants

compartint un mateix cel.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[El poema té una casa...]

EL poema té una casa

plena de llum i foscor,

paraules xuclant ferides

farcides de dol i enyor,

versos que obrin les gàbies

i fan volar els anhels,

lletres que, esvalotades,

busquen la pau confiada

entre la joia i el plor.

Eixa casa té una porta

que ens convida

a entrar i eixir,

a poder ser sol i lluna,

a fer camí d’esperança

i tornar a començar.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

[Recorde...]

RECORDE un dissabte del mes d’Abril,

vam entrar al bar nou de la Xicalla,

anàvem a tastar un bon pernil,

de la platja fresqueta la morralla.

Ben asseguts al voltant de la taula

assaborírem menjars i bon vi,

parlava sense treva l’Agustí

després del cremaet i la cassalla.

Passaren tantes hores del rellotge,

es varen fer les dotze en un bufit,

rialles, mistela i algun acudit.

Era un bon temps d’esbarjo i d’alegria,

temps de viure al carrer, temps de nits dolces,

fragàncies i espines, temps de roses.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

[Reflectida al mirall...]

REFLECTIDA al mirall hi ha una dona,

ulls de gasela espantada

i llavis de somrís trencat.

El seu pit és una cova

on pot guarir-se dels llops.

Mans de cartró i porcellana

que apedacen el dolor.

Em costa mirar-la.

Hi ha tanta foscor!

La sent tan a prop!

La visc tan endins!

Em costa mirar-la.

Em recorda a mi.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]

[Com aigua viva]

Idees flueixen com vent

Incandescents s'aturen

Bianca Balaci

COM aigua viva

que brolla sense descans.

Un núvol al cor,

un cop d’esperança,

un desig al ventre,

un sol etern.

Com aigua viva

que batega sense treva.

Idees flueixen com vent

cap a uns allaus de tristesa,

incandescents s’aturen

en un cel de silenci i dubtes.

Com aigua viva

que inunda sense ofegar.

Idees flueixen com vent

cercant nous cims d’alegria,

incandescents s’aturen

en un pit de joia i carícies.

Viure com aigua viva,

brollar

bategar

inundar

ser aigua Viva.

[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]