Anhel de lluna

SOBRE l’asfalt de la ciutat

no queden pàgines en blanc

i el sol plega les ombres de la tarda.

La lluna és un fanal penjat als núvols

que jo miro enganxat als vidres

com un aparador amb roba de marca.

Com m’agrada empassar-me el groc

i abraçar-me a la llum abans que es fongui;

però no cal tenir pressa per viure.

La bellesa del cel m’estova els ulls.

Si et perds el que hi ha rere les muntanyes,

quin sentit té voler-se enamorar?

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]