Roig, Jordi
Roig, Jordi
PRÒXIMAMENT.
SOBRE l’asfalt de la ciutat
no queden pàgines en blanc
i el sol plega les ombres de la tarda.
La lluna és un fanal penjat als núvols
que jo miro enganxat als vidres
com un aparador amb roba de marca.
Com m’agrada empassar-me el groc
i abraçar-me a la llum abans que es fongui;
però no cal tenir pressa per viure.
La bellesa del cel m’estova els ulls.
Si et perds el que hi ha rere les muntanyes,
quin sentit té voler-se enamorar?
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]