Sense solemnitat

EN ocasions observes, com qui no vol, i calles.

T’adones de les flames minvants dels racons,

dels refugis on encara reconeixes el teu poble.

En ocasions observes, i rebentes de cansament.

Lacònic, esbosses inútilment algun gest pretèrit.

I jaus descregut de grans paraules i teles,

però t’encabotes, malgrat tot, en la senda. La senda.

Veges tu, ací et trobes reordenant les peces,

deformes, de les veus amigues, i et reconforta.

Et passes el tou de tres dits pels llavis i rius.

Ara, com sempre, ignoraràs les certeses del soroll

i abraçaràs decididament l’apegalosa tristesa

d’aquells que t’ho demanen: la pell és sanadora.

Assumiràs, d’alguna manera, el deure, però humil.

La partida ve de lluny, ho saps; no tens cap pressa.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

Hui no vull imaginar-te

INVOQUE un silenci necessari per a escoltar-te,

un silenci necessari per a escoltar-me...Hui,

en aquest moment ingràvid, els reclame amb lentitud

espessíssima, hui que a penes està de moda.

Balle el dit per un fraudulent univers d’avorriment

i escodrinye els fragments, pixelats de res i ses,

de paraules opaques de vidre unflades de cridòria

de carasses plastificades desamigues de la certesa,

de la memòria malmesa, desatentes de tu.

Em sospire i em regurgite de no saber dir-te

el temps que t’espere amb ingènua avidesa.

Mire de reüll, però és del tot inútil i t’imagine,

encara ara, resignadament i distreta. Vine.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[De vegades...]

DE vegades el viatge cansa

  i lluny de casa

et trobes vagarejant pels carrers

de les ciutats gèlides i estranyes

dels rostres inhòspits, desatents.

De vegades el viatge cansa

  i lluny de casa

tan sols has cercat, amb esforç

imperceptible, calfament i menjar.

Hui, com ahir, acabaràs endormiscat

dibuixant una pretèrita melodia, salvífica,

en l’altiu rostre del destí per recordar-te

que sempre podràs reposar, secretament,

en aquest lloc, ben teu, anomenat llar.

Secretament, ben teu.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]