Assoliràs a temps la desídia de l’engranatge, la signatura tremolosa de la renúncia, l’ampit tapiat de les finestres. Caminaràs fent cua a primera fila i veuràs els altres alçar-se caiguts de nius o estols encara per determinar. Seràs redireccionat, des de munts de calç i posidònia, al teu punt de partida. Contemplaràs el mirall sempre duent-te la contrària, sense pau ni treva, com un insecte sense nit. Veuràs, immòbil en l’aire, la bala de Verlaine. La diminuta icona d’un rellotge de sorra cronometrant la perpètua espera de la possibilitat. Finestrejaràs gratacels, prostíbuls i sentits entomològics de les paraules. L’hermetisme, com el high-lane de la farsa, et venjarà del món fent doble clic en la subfinestra de l’aparença. L’aparença és el primer que et perdrà. Seràs només en l’atzar, retornaràs sempre al mur de la teva coincidència. Com si no fos prou jou la terra des que són els homes qui l’habiten i saquegen. Com els ulls d’un animal abatut que cau a terra i ja no mira enlloc.

Dins del llibre Tòtem ordre, Ed. Bromera., 2017:

[Si ser o no ser...]

Si ser o no ser és la qüestió, com serà la resta. Perquè ja et pots negar que et facin entrevistes, que en col·lecciones les preguntes com un FAQ de Crist als seus deixebles. Com qui tramita factures ben a tocar de la grapadora, saps que la consciència és una aberració fruit d’una natura cega, i just l’arbre de la ciència o de la temptació no apareix en cap botànica, que ni pomera era –enlloc no ho diu– ni el domini de la fe comporta cap extracció de sang en ressaca dels dilluns. L’extensió dels camps de text és il·limitada, i si busques murs al jardí ves-hi amb el sarró carregat i records al guarda de seguretat si te’l trobes. I que t’expliqui com el van posar la parella aquella que no s’esperava a ser expulsada, que el paradís, segons no n’informa cap dels sinòptics, el duien certament entre les cames.

Poemes seus dins del projecte

[Què és la mort]

QUÈ és la mort?

Un silenci que mai acaba.

Què és la vida?

Gaudir d’un pimentó torrat.

Què és la mort en vida?

Mirar-s’ho tot com un badoc,

des d’una vitrina, estarrufat.

Què és la vida sense la mort?

Eterna com la pitjor metzina.

Què és la mort sense la vida?

Un badall de silenci atronador.

Què és la vida sense amor?

La immensa roca de la buidor,

la pitjor pena, la pitjor ruïna,

que, a sobre, sols la mort fina.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

[Perquè...]

PERQUÈ com més camines més aprens,

i un dia no podrem sortir de casa

i viatjaré dins meu en el temps,

soc tot el que tinc i ja em va bé,

ja ens el vam trobar així, el món,

i la veritat és que queda tan poc

que no hi ha temps per ser tots dos,

vine amb mi a ordenar el rebost

jo ja ho tinc tot preparat,

no cal que facis res i vine,

jo soc tot el que tinc, i el que vull

és que tu també et tinguis a tu

tinc de tot, molts llibres i llaunes,

podem jugar a tots els jocs

tenim una taula per fer un mos,

tinc molta aigua, potser esperança,

ho passarem junts tu i jo,

en la nostra pròpia plenitud,

viurem plegats la joventut,

què més hauríem volgut,

no hi ha res millor que això.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[Aquesta nit...]

AQUESTA nit estic sola

ningú m’escolta parlar

I quan em gite el meu cos s’aconsola

I la ment clara em segueix, estic a la llar,

on no soc una imatge ni una màscara,

on no soc pastura de l’aparença,

on soc tan lluny del teatre de fingir;

em nodreixo d’aquesta certesa

i soc allò que espero de mi:

una carícia que em gronxa i em cuida,

una plenitud tan lluny de la gent buida,

la llum fosa amb les paraules que et diré.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

[Els ocells en matinar...]

ELS ocells en matinar

sobrevolen els gegants gratacels

per als altres maragdes

i tendresa portar

Sostinguts per la carícia de l’aire,

impulsats per la voluntat de ser,

alçant-se amb desig de fer el bé

entenen el món però no gaire.

Ignoren que l’home els espera

amb xarxes, bales i metzina

per abatre tot rastre de bellesa,

ignoren que el món no rima,

que els humans som l’abisme,

la destrucció final de la vida.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

Page updated

Google Sites

Report abuse