(Sona...)

SONA, sona la pandereta; sona la gusla i el tabalet.

Sota la brillantor de l’estrela una silueta va caient.

Què és allò, a l’horitzó? Se’ns apropa a poc a poc,

Que alhora d’alegria fa que salte el teu cor.

En altre temps foren tres reis de l’Orient

Sobre incansables camells, diuen paraules antigues,

Però avui el que el teu cor i el meu necessiten

És que l’estrela allunyi la guineu de la por

Que ve de l’altre costat de l’Atlàntic

Amb un tupè fastigós.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

Poema a dos mans

DORMIR és un moment de plaer

de relax, d’imaginació.

La llum és soroll i molèstia.

És per això que t’imagino

il·luminant el meu somni

com una música.

I tu vens als meus braços

i jo t’ ofereixo el meu pit

perquè coneguis, també,

la dolçor de l’ombra.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[A la llar...]

A LA llar, espai viu i plaent,

flueixen els anys, s’esmuny el temps.

Aquesta llar -niu d’arrels-

que ara mateix mostra qui ets.

Però la llar no sempre esdevé una casa

ni la casa acull una llar com un arbre.

M’agrada que l’amor s’esfulli a la cambra

i cuinem records i fem un jardí de l’estança

Has vist com els finestrals respiren per nosaltres?

No sents els llibres que udolen com animals feliços?

Tirem a terra les parets perquè entri bategant

el cor del bosc a casa nostra.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

[Llapis, pissarra, llibreta...]

LLAPIS, pissarra, llibreta,

mestres i alumnes cansats...

Tanta gent que pregona

que l’escola no evoluciona...

Massa gent de ment estreta

predica sense fer ni l’ou

i tanmateix es creu modern i nou

dient que internet és la pera.

Però tots sabem que a l'om

no floreix fruita saborosa,

ni a les xarxes ni a Tik-Tok.

Ens venen saber de pot

tot guarint-nos de la feina,

que avui és dolent l’esforç!

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

[Quan els llums...]

QUAN els llums només d'ombres t' il·luminen,

quan ja només plou a dins i no sura res ni brolla

ni fa créixer l'espígol ni la rosa,

quan el peix sent que el llac s'ha fet fangar,

quan mires a fora i l'endins ja no és finestra

sinó pou lliscant o mur ofès,

quan el que creix en tu és herba abraçadora

que et nega el teu bocí de cel,

fuig d'aquest escenari incert que et fa la por.

Desarrela't! Fes-te llavor a una altra terra.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]