CASANYES, MIREIA
CASANYES, MIREIA
Poesia.
L'ombra forana. Món de llibres, 2022.
dUÍEM el pa i la lletra de sal
cistelles de vímet
trenades a les palpentes del llac.
endinsades de silencis,
amb mans de tendresa estrangera
i un bri de bosc per cobricelar la nit
―t’agafava la mà per caminar el bosc gebrat
que queia, degotant, quan besàvem la vetlla
de la nit i el magma, arrelades a la llum silent
que compartim i canta endins.
érem flama i sospir, pobles units
a la carena, tendresa vegetal als poals d’argila dolça.
càlides veus entre el bes del temps
d’una magrana fosa.
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
CARÍCIA dolça de la nit
entre les coses.
Desert de veus, matinada clara
vora les altres, el cel s’obre
i bruseix endins la parpella.
La carta que escrius
per entregar-la al nus del vent.
De la càlida i lívida lletra,
creix el consol dels dies.
Compartim, plegades
el pa i la dolça lletra del sembrat...
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
LA llera batega —el so de la ribera
s’esqueixa i embocalla, enfora
de la nit: densa papallona;
d’ales d’aigua i fragments
de gebre de lliri. abraça, batega
s’esqueixa, embolcallada enfora
d’una cançó plena de molsa
recobreix dits i llavis, membrana tendra—
m’embolcalla d’alè dolç i llavors
que germinen. asseguda a l’altra banda del riu,
vora el batec de la llera
el meu cos s’obre en veu, i creixen vora el lliri
el safrà lilós i les dàlies.
ressegueixen el camí fins a la llera: corrua d’infants
enllà, enfilant el camí: duen a les mans
ales intactes
de papallona.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
T’INSCRIUS sota la molsa i beses
una per una, totes les llavors de la terra.
Enyores lentament les brases i el cel
I sota els troncs batega l’escorça que parla:
“La mort és una de les amistats
més lleials.” I s’estén vora els troncs i veu
un camí enfilat, vora el dol de les ciutats
desfetes, murmurant
Si els sentiments son
l’agulla del temps
en ells hi ha que confiar,
i desconfiar...
Creixen les altres veus de la terra i responen
“Impossible, mai ho sabràs”
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]