WALLACE, MARIA
WALLACE, MARIA
Poesia.
La segona ombra, Edicions de L'Albí, 2010 [poemes en edició bilingüe anglès-català]
El blau de la distància, Publicacions de la Diputació de Girona, 2014
[poemes en edició bilingüe anglès-català]
Omplint de veu el buit, Libros de Aldarán, 2022
El pols monòton del rellotge
interromp
la soledat.
Acoblat al seu ritme de pèndol,
retrunys i sorolls de ràdio
travessen la paret:
crits de vent i repics de pluja.
Ignoro tot això,
el meu desig
de matí,
d'un tu no creat per complimentar
aquest jo creat que somia
irrealitats,
no interpreta bé senyals,
perdona
aquestes hores de vetlla
amb l'esperança que explorant la foscor
una pàgina buida rebi
la claror d'alguna guspira.
ɣ
No em sento, de veritat, enamorada
d'allò que comprenc.
Els enigmes m'interessen més,
aquells senyals que volies destruir,
les emocions dels colors,
un entretoc blau enmig dels núvols,
llum que tremola sobre l'estanyol,
l'esclat entre mar i roca,
la meva semblança nítida sobre aigua,
l'altre costat meu
que s'estremeix quan pensa en l'amor,
el teu tu que no conec,
gotes de pluja, rosada de matí.
Els balladors ballen
i ballaran
fins que algú
trenqui l’encís,
trenqui
els seus fràgils
cossos de porcellana.
ɣ
Què hi ha, més enllà del més enllà
de tot el que existeix?
Si hi hagués la veritat,
no seria un concepte que canvia
segons l’individu,
el temps i l’espai?
Hi ha una veritat universal
que existeixi més enllà de l’impenetrable
vel de gasa que només permet a la mort
d’accedir-hi?
Potser, més enllà de vels i matèria,
només hi trobarem
paraules mudes esperant
ser amplificades.
UN poema curt,
que descabdella una llarga
història:
aquest matí han trobat
el cos d’un home
a la platja.
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
ALES blanques a la badia.
Les gavines planen
per la brisa suau d’aquest matí
sota un cel de safir pàl·lid
que canta un glòria amorós.
La llum, guardiana de la vida,
centelleja enigmes
en cada gra de sorra.
Les ones ordeixen
un encanteri d’amor.
Dins la màgia d’aquest moment,
et sento repetir el meu nom.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
VA dibuixar una casa petita,
una porta vermella i dues finestres:
ulls cap al món de fora.
Les muntanyes, darrere, fent de recer
contra el vent glacial de l’oest.
Camps verds al voltant i un caminet
arranjat, recte, fins a la porta.
Era aquella, la casa on va aprendre
a caminar, els noms del ocells,
arbres i flors, on va aprendre
a escoltar el vent i el silenci.
Va dibuixar, recordar, i tornar a ser
una nena que ara comprenia,
fugaçment, matisos oblidats.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
CONFECCIONO una renaixença
des d’un lloc del no-res fins aquí,
fins a la pàgina, fins a un vocabulari
que queda curt
per descriure un acte de fe,
un rebrot del meu jo
que retorna al dia a dia,
al poder del poema.
No tinc cap altre poder
enllà d’aquesta invenció.
Amb aquest propòsit
repeteixo paraules, esforçant-me
per esclarir significats,
per crear un nou jo.
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]