CARDONA Palmer, Maria-ÀNGELS
Embedded Files
Bibliografia
Bibliografia
Poesia.
Poètica corporal, Ed. El Tall 1999
Tres camins, un viatge Di 7 S.L. 2003
Cicle del carboni Ed. El Gall 2005
Funció Púb(l)ica, Ed. Can Cifre 2006
Quan la paraula és dona Ed. Neopàtria 2016
Invictus Ed. Balèria 2019
Pròximament: Carnals, Ed. El Gall 2023
Poemes seus dins del projecte
Poemes seus dins del projecte
[Enganxat...]
[Enganxat...]
ENGANXAT a la paret, mostra records de l’antigor
estimades persones, preciosos moments,
amics inefables, infàncies.
Llisquen gotes des d’un cel amenaçador,
núvols que capcinegen derrotes s’obren
i misteriosament es desfan
en desgràcies per esborrar presències.
El retrat navega aigües desbocades
vaixell a la deriva, però no s’enfonsa
nauta en bressoleig per alleugerir desvaris
perquè una brúixola li marca el destí
cap a la immensitat d’una mar
que l’acull per mostrar el port segur
de l’esperança.
[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]
[El cel es desclou...]
[El cel es desclou...]
EL cel es desclou,
s’escolta la música de les constel·lacions.
La partitura l’escriu Amor,
la dicta a través de l’enamorament,
notes tempestuoses, exultants, vertiginoses,
que esqueixen l’aire que es respira
fins moure els planetes en una frenètica dansa
que ballam acompanyats d’Alegria.
Voltes i voltes sense aturall
i en cada volta trobam el secret d’estimar.
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
Gel que crema
Gel que crema
L'AMOR es fon a la mà com un gel que crema
quan abans era foc que socarrava entranyes.
No era un tu i un jo on s’arriscava el joc
era la mà a la mà, un sol cos, una sola mirada.
Caminàvem per un indret planer, desconeixíem
el lloc on s’abocava, cim o fondària
perquè el que importava era la urgència
del pas a dos, la solitud de l’espai dins la multitud,
l’alè que naixia dins el món quan t’acostaves.
Bevia la teva veu, les paraules a cau d’orella
m’alimentaven, res no hi havia en tu
que no fos tresor, flaire amb gust de taronger.
Però arriba la desfeta,
un abans i un després,
els teus ulls res no diuen,
fredor a les mans,
s’ofega la veu sense respostes,
recances dins el camí trencat.
Si encara ocupes tot l’espai amb ta presència,
si encara pense amb tu
per què m’has oblidat?
L’amor s’ha fos a la mà com un gel que crema.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
A fora la intempèrie
A fora la intempèrie
HABITA la casa en el desordre dels arguments:
hi ha pols sobre els mobles, els cendrers plens
la gelera buida, curulla la cuina per brutor dels plats,
el llit desconeix els llençols, no admet presències
la roba és la catifa sobre la invisibilitat del trespol.
Tot crida silenci i por, molta por de perdre
el refugi,
el cau
el niu
la cova
la calor de les plomes del pare, el seu consol
l’esperit de la mare, la ma ferma davant el desvari
les quatre parets sòlides sobre el dia trist
la teulada segura enfront de l’adversitat
les finestres obertes per si la llum
la música a punt per al ball
la seguretat de la solitud en peu.
La paraula que entre el devessall sempre s’hi troba
discreta
feridora
desafiant
encoratjadora
senzilla
amorosa
El quefer quotidià desplegat en dies
que si el dinar, que si no et despertes,
que si no em mires, que si no sé,
que si em fas mal quan no sé res de tu,
que si em manquen les forces, que si avui.
T’estim.
A fora, la intempèrie
Aquí, la casa.
[Dins del projecte del curs 2022-23, dedicat a la casa del poeta]
Sonet desbaratat
Sonet desbaratat
En general no m’abelleix
haver de jugar amb la rima
perquè on la llibertat floreix
el senderi de la voluntat no arriba.
―Àngels, no tens perdó
si abandones la tasca
quan la inspiració no és present
molt esforç i no menys traça.
Després d’aquesta reflexió
em posaré a la feina
que el camí de l’abandó
no ens rovelli mai l’eina.
Si volem viure un futur
tranquil i apassionant
no hem d’esperar en conjur
que tot se’ns doni de franc.
Rimar un sonet procura
un plaer que a tothom alçura.
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]
Afamades goles dins cases buides
Afamades goles dins cases buides
Davant, la foscor de cases buides.
Un silenci espès, com de fusta,
llenega sobre la quietud dels mobles.
A la cuina, els plats bruts parlen fam.
Una gota persistent marca un temps buit
dins l’aigüera embossada de por.
El sofà mostra encara la forma d’un cos,
l’actitud crispada d’una ma
que vol oferir-se però se sap tancada.
Dins la cambra, no hi vull entrar:
un llit desballestat, els llençols rebregats,
el coixí per ofegar els crits.
Amagar-se.
La duresa de la nit, ha deixat ombra
en el ventre dels estels.
Però cada dia surt el sol.
Davant tanta foscor de cases buides,
he sortit a cercar força per trobar un horitzó
a la mesura de la persona que soc.
M’havien segrestat la pau.
Però jo, bastiré un lloc ple
allà on la llum no sigui un enigma.
Dins mi,
noves goles mormolen vida.
[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]
Page updated
Google Sites
Report abuse