PÉREZ SIERRA, MARTA
Embedded Files
Bibliografia
Bibliografia
Poesia.
Punta de plom, Pagès editors, 2020
Escorcoll, Ed. Del Buc, 2019
Gàngsters, ploma i Vaudeville, Editorial Gregal, 2018
Llavors, els peixos, La Garúa libros – Tanit, 2017
Ostatge, Témenos 2016
Un segon fora del dubte, Gregal 2016
M'he empassat la lluna, Viena 2015
SMS - Il·lustrat, Cims, 2013
Si goso dir-li un mont d'amant, Cims 2013
Bocins, Ed. Bubok, 2012
Dones d'heura, Pagès editors, Lleida 2011
Fil per Randa, Ed. Bubok, Barcelona 2008
Sexe Mòbil Singular (SMS), Viena Edicions, Barcelona 2002
Antologia poètica
Antologia poètica
Dins del llibre Dones d’heura, Pagès Editors, 2011:
Dins del llibre Dones d’heura, Pagès Editors, 2011:
Heura
Heura
Laberíntic futur,
descabdellat en sentències magentes.
Avui, abocada:
magranes alades sense sospirs.
Pas de dansa robí.
No m’arrossego.
Sotmesa al vent, si tu caus,
Heura,
cauré jo.
Petons de vi per a l’oblit.
ɣ
Dona
Dona
Tu i jo som dones d’heura.
Embellim murs i tanques
en establir diàleg.
Som catifa de somnis,
graons de sol,
un vals d’arrels menudes.
Dia a dia inventem la no-rutina.
Amb els peus ferms
ens vestim d’aire
per ballar amb estels.
Som dones d’heura,
podem ser alades,
arrel, estiu, bressol,
deix…i mans!
Sobretot mans obertes,
fulles que acaronen pedres.
Suspeses en el vertigen blau
que ens teixeix.
Llaços que nuen mans.
Dins del llibre M’he empassat la lluna, Viena Edicions, 2015:
Dins del llibre M’he empassat la lluna, Viena Edicions, 2015:
Pètals
Pètals
Jo era de pètals.
I res podrà tornar-me
a aquells dies humits
a aquelles nits de rou,
ni tan sols tu, mirallet
de fum de la memòria.
Jo era de pètals.
Lasciva, degotava vida,
papallones de robí,
venus prenyada d’aigua,
mare de peixos i larves.
El mar entre les cuixes.
La sal sota les ungles.
Ara sóc pedra
i ja no m’escarritxa el ventre
la refotuda regla.
Ara només sagnen
a dentades, les hores
d’insomni de la nit.
Ara sóc pedra
i d’aquí no res, pols.
Dins del llibre Escorcoll, Ed. Del Buc, 2019:
Dins del llibre Escorcoll, Ed. Del Buc, 2019:
Zotal
Zotal
Dones còncaves, amb muguet
als pits nus, fan punta
a les quatre parets de la cel·la.
Cada hora, tots els rellotges.
Abigail emmanillada.
Espirals de filferro l’acompanyen.
La nostra fada de seda,
els diminutius ofegats en zotal,
vol emblavir dedins els murs.
Parla i parla.
Teixeix una altra tela metàl·lica
al seu sostre.
Una colometa blanca a la gola.
ɣ
Confraressa
Confraressa
Un punyal, com el de Maria Verge,
clavat al cor.
Clavat al cor per l’esquena, a traïció:
Abigaïl, totes elles, nosaltres també.
Què t’hem fet, Senyor?
ɣ
Fada de seda
Fada de seda
Abraça el jersei que m'acabo de treure
i enfonsa el rostre en el blau perlé.
Aspira tota l'olor mentre somriu.
Sabó delicat,
d'aquell rosa amb suavitzant, em diu.
I la teva colònia.
Aquí no ens en deixen tenir.
Se la beurien, com a les pel·lícules,
assedegat el cos d’alcohol.
La nostra fada de seda ho pateix.
Ella, tan polida i delicada.
Que volia marit de casa bona
i minyones amb guants de cotó blanc.
Fada amb fragància de flors del bosc!
I ara viu en cel·les amb halitosi,
les pedres no poden pair la por.
Fortor de desinfectant barat. Tuf de tancat.
Les dones aquí exhalen agra desolació.
Olor d’inadaptades. Zotal.
Fins i tot l’olor n’està, d’inadaptada,
que me l’emporto a casa i plora pel camí.
ɣ
No triguis
No triguis
T'espero. Amagada en el desig
dels plecs del poema,
en els dits que mengen llapis,
en la teva aroma
arraulida entre els meus pits.
Enfonsat l'alè en el capvespre
sense lluna, obriré la seva closca blanca
i tu, molsa, pell oberta, pluja,
arrabassaràs unes hores al meu temps.
ɣ
Àcid
Àcid
De bat a bat, la cel·la.
Dus el seu alè àcid, Abigaïl,
a l’ombra de les parpelles.
El teu cos una llimona;
cada llàgrima un clau engolit.
De bat a bat, amb tu,
germana, amb baules.
Impotent per omplir-te
de claror, cremo núvols,
aplego flors, et cerco sopluig.
La teva aroma m’ha pres.
Dins del llibre En brut, Témenos Edicions, 2022:
Dins del llibre En brut, Témenos Edicions, 2022:
[El jardí pintat...]
[El jardí pintat...]
El jardí́ pintat i tu, mut en groc.
La perfecció isòsceles
de les piràmides.
La cripta del desert. Alabastre,
la teva pell rosegada pel vent.
Triangle impossible, el cos.
A la llum de les ginestes,
es desfan els nusos del ventre.
ɣ
[No d’un altre món...]
[No d’un altre món...]
La mer Au ciel d’été confond Ses blancs moutons
Avec les anges si purs La mer
Charles Trenet
Poemes senzills com una barca petita.
En un mar amb dos sols ben oberts.
Un blau infantil que em bressola.
Que em pertany.
Aquell nen que no vaig ser
llepa un núvol de sucre rosa. Inquiet.
Dins del llibre Punta de plom, Pagès Editors, 2020:
Dins del llibre Punta de plom, Pagès Editors, 2020:
Indòmita
Indòmita
La finestra es va obrir. Verd i blau.
La Quimera va entrar-hi
disfressada de ventet d'estiu.
Els finestrals van batre a morts.
Va escriure "bé i per sempre"
en un anell d'or fals, en una taula coixa,
en un llit desfet, en una olla desfonada.
També a les parets innocents
de la casa.
Als cabells, a les plantes dels peus
i a les conques dels ulls orbs
de la dona que s'hi estava.
Després va obrir el gas
i va deixar fer, com si res.
ɣ
Filònoe
Filònoe
S'afua, la nit, per trair-me.
Ho noto a les parpelles.
Com un mal presagi,
salmeja per distreure'm.
No sap que soc fetillera
i coc malucs de granota
amb pèls de barba
d'amants desagraïts.
Estic, de tu, dejuna!
Oberta de cames, riu avall,
l’alba.
Poemes seus dins del projecte
Poemes seus dins del projecte
[La beneiteria innocent...]
[La beneiteria innocent...]
LA beneiteria innocent.
El vull, però no, potser sí.
Que s'acosti.
Marxo, que ve.
I així, memorable, en silenci,
seixanta-set pètals atípics.
Com si encara fos una nena
a la sortida de l'escola.
Però el menut gat trist i blau
ja no sona en el tocadiscs.
La prerrogativa del dubte
m’aboca, insistent, plaent,
a bategar en el teu mossec.
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
[Amb el cor nu...]
[Amb el cor nu...]
AMB el cor nu, només teva,
em vesteixo d’algues blaves,
deler de pell bruna i magrana.
Evoco el bes que vetllen els ocells.
El ventre sargit amb fil de núvol rosa.
La boira tornassolada al rostre
i el murmuri de les flors tristes.
El deliri a la comissura del poema.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
[La meva casa...]
[La meva casa...]
LA meva casa ets tu, napbuf,
cigronet a la panxa de la mare.
Que encara no ets nat
i ja tens totes les paraules
en els batecs del cor menut.
Gestació del poema.
Petit embrió, llavor de taronja
dolça. S’ha acabat el fred.
No et puc acaronar els peuets,
però, sents com dic el teu nom?
Bàlsam després d’una nit d’hivern.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
De la mar, tu
De la mar, tu
TARDES guanyades al delit d’un bes.
Ni rastre de les ombres de la mar
que se’ns quedaren a la pell de llobes.
Esgaiades, només saben burxar.
Abraçada a tu els carrers es fonien,
segurs, certs, cap a la cala menuda,
on crèiem que els bells amors no finien.
Sobre una derbi nua, la basarda.
Aquella sal a la pell i l’olor
agredolça del desfici embravit.
L’escalfor eterna del teu tremolor.
Quan ja no hi eres, el mar, atrevit,
em llepava les sabates i el plor.
El sol sagnava el record emblavit.
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]
Indefensa
Indefensa
UN fatídic rellotge de polsera
amb els meus quarts dins.
Mentides.
Mentides, i les busques al ventre.
Cicatrius d’aigua. Un riu
de violetes creix en les pedres.
Sagnen per mi.
La serp, sota la runa, tic-tac,
rossega l’aire del diafragma.
L’amnèsia del blau, sense anhels.
[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]
Dona bussejant un capvespre
Dona bussejant un capvespre
Rojos i taronges. Llargs
Tallarins
Sandra Folgado
DESSAGNAR-SE en silencis.
Rojos i taronges. Algues
de la nit. Sota el teu cos,
respira intermitent el mar,
badall blau abissal. Crit
blau klein, l'estrip de tu.
Aquestes ombres que nedes.
Ombres en què t'enfonses.
Tenien ales. Secrets i llunes.
Un altre gust. Algues de vidre.
No podràs mai trepitjar-les.
Entre les dents, la sal.
Es clou el fons marí, tant avall.
Sota el teu cos silent.
Cap al tard.
Enfora: l'arena i l'horitzó.
L'espill.
Com una serp, l'onada blanca.
L'invisible allà baix, ple de llargs tallarins.
[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]
Page updated
Google Sites
Report abuse