Llobera, Laia
Llobera, Laia
PRÒXIMAMENT.
OH, país estimat
que travesses tants deserts
i aclames a més horitzó
glatirs de vida.
La gent s’arremora
pel llot de la nit
i l’estesa elemental
dels teus silencis.
Jo només puc pregar
perquè l’alba et torni al pit
els carrers bategants
de rialles.
I fruita a desdir
per la saba del matí
que rebroti a la llum
de les sàrries.
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
AMOR poblat d’antic,
encesa de la vida,
salvatge tempesta
de l’ànima i ferida.
La musa i el vent,
la pell i la poesia:
secreta llum de l’altre
que espera i somia.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
UN somni bell neix
de les coses que ara es trenquen.
Llum de la foscor.
ɣ
Fissures obertes
a les mans que esquiven rostres.
La vida que encén.
ɣ
Paraules, refugis
de silencis vius, vestigis,
poema que trem.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
Com un peix fora de l'aigua
s'apaga, lentament
Laura Ruiz
LA canya en l’aigua
somia adés en l’alba
ulls d’infinit
el peix esguarda
la pedra enlluernada
al camí
la pluja apaga
sempre inesperada
l’oblit
[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]