[Després de tot...]

DESPRÉS de tot la soledat encén les llànties

que vaig deixar apagar sense cap queixa,

unes parlaven d’unes mans obertes,

altres d’un amor ferit per la distància,

totes, emperò, il·luminaven els desitjos

de la nit que vendrà amb un do d’estrelles.

Ho sé que també aquesta nit passarà

i potser no hi ha res més cert,

tot segueix la seva cursa d’adéus,

per no anar-me’n del tot, per això escric,

ara que aprenc a callar amb el darrer rierol

de la tarda, enyorant els amics.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

[Deixar les penes...]

DEIXAR les penes a un costat

escoltant la gent i els cantars dels pardals

amb la mà al cor i el cor bategant

un somriure l’amor em fa,

un somriure proper, constant

com una ona portadora de records

cercadora d’escumes vacil·lants,

indagadora de carícies o de sol.

Arraconar el desencís amb un sol desig,

un desig ample i sense horitzons,

un desig de llunes desconegudes,

protectores d’estrelles sense dol.

Deixar la llum amb la llum

i filtrar les abraçades sense fi.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[A casa...]

A CASA em fa recordar

l’olor del bon menjar.

És el cau dels sentiments,

la cabana dels somnis

la foganya del cor

on he viscut totes les vides,

tots els amors no nats,

la llar de paraules interiors,

dels silencis escalfats,

oh casa meva mai oblidada,

t’he buscat per praderies inèdites

per valls tumultuoses

de lectures silvestres

on rompre els neguits,

conec les teves teules enceses.

Romans als marges impensables

dels dies llaurats per l’enyor,

oh casa meva, refugi i poema.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

[Amb el so dels ocells...]

AMB el so dels ocells

comença un nou dia

nuvolat i trist

nues volen les ales sense tu

Un raig es filtra rere un altre

coneix la ruta de l’enyor

confon l’ombra amb el desig

nodreix la saba del bes somniat

Enllà de l’horitzó, calla l’escuma

hi neixen mirades, ulls de dolcesa

el vent sembra les veles del retorn.

Una lluna amagada i el càlid so

de les ones del mar

m’emporta records distants.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

Feixuguesa

FEIXUGUESA, crit arreu

he sentit por a les entranyes,

he sentit entrar la fosca

ferint els darrers forats de la llum,

desfent ara la intempèrie del cor

des d’una cambra a una altra,

sense miraments, sense sentit.

He cercat refer la mirada

fins als gerros de gladiols

fins als llavis d’un altre horitzó

i no he distingit parpelles

a aquesta nit indòmita.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]

Un tel de vida

Dos dies.

Un tel de vida.

Un màxim que cal dir

Almudena Blanco

TENIA disset anys i el cor era un tel de vida.

Tenia disset anys i en el jardí d’Alcoraia,

lluïen pedres de Sarrià i abelles trepidants.

No sé per què, quan l’edat era epicúria,

jo cercava sostenir l’ànima dels temporals.

No coneixia Cató ni Estilbó ni altres savis

a les lletres presents. Una terra de conradís

nova i lleugera era la meva ment mesurada.

Vaig demanar-me per què una llimonera

suportava l’escassessa de líquids afectes

millor que els homes la mústia dissort.

En la llum de l’estiu, com un element més

de la seva esplèndida força, per primer cop,

esbrinava la utilitat de la filosofia i el valor

dels mots espargits dins l’àgora. Lluny dels béns

i dels senyorius dels quals només tastaria relíquies,

n’havia trobat uns altres de més segurs i forts.

[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]