Viure encara

TINC un floc de neu

travessat a les entranyes:

cristall de pura levitat

que acaricia l’esòfag

abans d’esgarrar-me

les cordes vocals

per dir totes les lletres

que brollen vives encara

amb l’estrèpit d’una pols

diàfana i estel·lar.

Tinc un tros de nit

travessat a les entranyes:

perquè vingues a buscar

la mort sense treva

que ens empeny

contra un oblit irreal,

rebel i feréstec.

Ací t’esperem

arrelades al cos,

aferrades al vent:

sempre al fons

de la nit salvatge.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

(He començat...)

HE començat a esporgar

paraules

amb la calma del jardiner

 netes

per dur-te un miracle

de llum

com amor de branques

en equilibri

a punt de caure

 sempre

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

Casa de ningú

ON tu no ets tu, on el teu cos es desdibuixa

on la llengua heretada no vol pronunciar-se

i on l'amant llepa contorns i ferides

on les paraules no amiden pors ni ombres

on la mesura de les coses fa temps que no és la teua

on les mans tampoc no et reconeixen

on la pell del poema és fragment que no retorna

allà, tan sols allà, és ta casa

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

No a les guerres

GIRA, il mondo gira... a l’espai infinit

mentre el món s’estavella llunyà, perdut

com si el misteri desaparegut

fos un mur aixecat de nou sota el crit.

En realitat mai ningú no ens ha dit

que aquest viatge fos una passejada

tranquil·la, amb passos ferms i ben calmada;

sinó que, més aviat, no té sentit.

Seguim entre núvols plens de por i mel,

tot esperant que no escampen la misèria

que nodreix les panxes dels pocavergonyes;

doncs amb tant de govern-drac que escopeix fel

cal que ens alcem, com el vol de cada artèria,

per barrar destins a qui adora carronyes.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

Verdiales per viure

NI el silenci més callat

ni les morts que estan latents

podran ofegar-nos mai

entre les fermes parets

dels nostres cossos batents.

Ahir, hui i demà serem

llavor eterna i arrel

d’esguards que miren el cel

sens cap límit en la llum,

sense por a fer-nos fum.

Som les filles i les netes,

en som totes les hereves

de la vostra destrucció,

per això tingueu present

que, sense nosaltres: NO!

Si diem NO, no és caprici

sinó ferma voluntat,

que mou terres i parets,

cossos, cors i també arrels.

No oblideu. Que som ací!

Ara hem vingut totes: mortes,

vives, desaparegudes,

en l'oblit, ressuscitades...

El nostre cos diu ben alt

i amb veu gran: que som un clam!

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]