CALONGE, VICENÇ
CALONGE, VICENÇ
Poesia.
Temps Ressuscitat, Consell Insular de Mallorca, 1991
Rere el Finestrell, Centre Cultural Capaltard, 1996
De quan les vaques boges no existien o no ens ho deien, Centre Cultural Capaltard, 1996
Del mar que sóc, Ajuntament d'Algaida, 2000
Joc i colors del viure, Ajuntament de Calvià, 2000
L'aigua del Temps, Ed. Moll, 2002
Cant que s'interroga, El Tall Ed., 2002
Molt més que un temple, Fundació Sa Nostra, 2004
Lladriola en cant, Edicions Can Cifre, 2006
Nu dins el Pactolos, Ed. el Far de les Crestes, 2009
Apassionada veritat, Ajuntament d'Algaida, 2010
Com un amor, Ajuntament d'Algaida, 2013
La mirada del foc, Ed. Balèria, 2020
UN llibre de poemes
és una capsa de sentiments
on l'amor i la mort
poden donar-se la mà.
Així hi ha escales
hi ha planícies
hi ha aigua
hi ha Sol.
El llibre
sempre acaronat
per les mans i el cor
passa d'ésser a ésser
com un estol de papallones
que se saben efímeres
però no per això
menys importants.
Un llibre de poemes.
[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]
ESCRIURÉ versos
com qui toca la Lluna
amb els peus i l'ànima
sabent que som molts
els qui posam el cor
en la paraula i la llengua
estimada i viva
com poltres salvatges
que enamorats d'ella
empeltam besades
en forma de bells poemes
que il·luminen cavernes
assenyalant destins
d'un horitzó inabastable.
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
L'ESPERANÇA
de descansar
en el somni
de l'abraçar
com l'abella
laboriosa
que de tot
fa mel i joia
en cançó
que és dolça Mar
i zumzeig
que marca seny
com escuma
esquinçadora
de temors.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
I ENMIG d'aquella calma
esgarradora
arribà l'impacte d'un llamp
contra la pell.
I dels arbres caigueren les fulles
bressolant el cos de la dona
mentre el vent escampava la sang
en un horabaixa estrany de primavera
on els gira-sols no giraven
els somriures desapareixien
i les fulles en caure repicaven.
Però el gemec de la dona
tocà l'oïda de l'arrel
i com un esbart de coloms
s'alçà el vol de la vida
mentre les fulles tornaven a l'arbre
i els gira-sols giraven d'alegria.
La violència covarda fugia
i els éssers mà amb mà
reconstruïen la innocència perduda
la Pau la Pau per sempre enyorada.
[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]
Ignorem l'ert que ens enfronta
Renaixem fortes i unides
Ana Calahorrano
IGNOREM l'ert que ens enfronta
Renaixem fortes i unides
El cor ha foradat l'aire
La por, la pell i la pols.
Les mans plegades i en pau.
L'amor dibuixa quimeres.
L'amor congrega germans.
Renaixem fortes i unides.
Som llavors d'un tercer Mar.
[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]