Espais oberts

JO recorde córrer pels carrers,

els jocs al sol, els riures més sincers,

corda, tella o sambori,

bicicletes per les hortes i les ribes,

piques de llavadors a la séquia d’humils sorpreses,

evocada selva imaginària on inventàvem jocs.

Camins d’aigua per l’antiga pedrera

als peus de la Serra Grossa,

soroll d’aigua, xisclar d’aus

i llum daurada a l’horabaixa.

Paradís de jocs davall el cel blau,

espais de natura i vida,

un univers compartit.

Records que s’escolen pels clevills de l’ànima,

m’arrelen i em justifiquen.

Són refugi, llar.

Allò que fórem, allò que som.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]